Diplomàcia per la independència
El passat 3 de juliol, en la presentació a l’Ateneu Barcelonès de la campanya d’Esquerra Republicana “Prou Espoli, ara República Catalana”, el doctor en Ciències Polítiques Ferran Requejo ho va resumir amb claredat i contundència: la independència de Catalunya necessita, a banda de la voluntat majoritària de la ciutadania, un potent procés d’internacionalització.
La consecució d’un estat propi en el món actual és bàsicament una qüestió de reconeixement mutu amb la resta d’estats. La nostra voluntat de ser haurà de venir necessàriament acompanyada de l’espai per seure a la taula del món que ens faran els altres estats. I això passarà de forma fàcil, còmoda i inapel·lable, si prèviament hem sabut treballar com cal.
Afirmava en aquesta mateixa intervenció el doctor Requejo: “Hem de trobar aliats, consensos. No només a Europa, també als Estats Units, en els grans actors internacionals, a Nacions Unides. En aquest camp està pràcticament tot per fer. Un govern de la Generalitat que realment es plantegi la independència de Catalunya ha d’estar organitzat per aconseguir la independència de Catalunya. Això no és el govern actual. És un govern que ha de venir després i que ha d’estar organitzat per això; que ha de tenir un departament d’internacionalització, per exemple.”
Amb aquesta voluntat de ser al món treballem des del partit i des de les institucions. Però cal, també i sobretot, tal i com reclamava la Secretària General d’Esquerra, Marta Rovira, fa uns dies al Govern de la Generalitat, que sigui el propi Govern qui “es cregui el país i posi al capdavant de les delegacions exteriors persones que es creguin el país i expliquin a les institucions europees quina és la nostra situació i que ens en sortiríem com a país si només depenguessin de nosaltres per gestionar els nostres recursos”.
El present i futur del país necessita d’una acció exterior potent i d’una direcció d’aquesta acció exterior que tingui clara la seva missió i ben après el seu paper.
Bernat Costas
President de la comissió sectorial d'Unió Europea i Política Internacional
internacional@esquerra.org
La consecució d’un estat propi en el món actual és bàsicament una qüestió de reconeixement mutu amb la resta d’estats. La nostra voluntat de ser haurà de venir necessàriament acompanyada de l’espai per seure a la taula del món que ens faran els altres estats. I això passarà de forma fàcil, còmoda i inapel·lable, si prèviament hem sabut treballar com cal.
Afirmava en aquesta mateixa intervenció el doctor Requejo: “Hem de trobar aliats, consensos. No només a Europa, també als Estats Units, en els grans actors internacionals, a Nacions Unides. En aquest camp està pràcticament tot per fer. Un govern de la Generalitat que realment es plantegi la independència de Catalunya ha d’estar organitzat per aconseguir la independència de Catalunya. Això no és el govern actual. És un govern que ha de venir després i que ha d’estar organitzat per això; que ha de tenir un departament d’internacionalització, per exemple.”
Amb aquesta voluntat de ser al món treballem des del partit i des de les institucions. Però cal, també i sobretot, tal i com reclamava la Secretària General d’Esquerra, Marta Rovira, fa uns dies al Govern de la Generalitat, que sigui el propi Govern qui “es cregui el país i posi al capdavant de les delegacions exteriors persones que es creguin el país i expliquin a les institucions europees quina és la nostra situació i que ens en sortiríem com a país si només depenguessin de nosaltres per gestionar els nostres recursos”.
El present i futur del país necessita d’una acció exterior potent i d’una direcció d’aquesta acció exterior que tingui clara la seva missió i ben après el seu paper.
Bernat Costas
President de la comissió sectorial d'Unió Europea i Política Internacional
internacional@esquerra.org