Cooperació Pau i Solidaritat

Guerra Israel-Hamàs?

L’escalada bèl·lica entre els palestins de Gaza i l’estat d’Israel, probablement ens portarà a parlar en els propers dies d’una nova guerra a Palestina. O d’un altre capítol de la guerra intermitent que va començar el 1948 i seguirà fins que no es resolgui el conflicte amb la coexistència de dos estats, el d’Israel i el palestí.

La sectorial de Cooperació i Solidaritat també s’ocupa de l’àmbit temàtic de la Pau. De manera que no defugirem el debat, procurant que la defensa dels drets humans no quedi ofuscada per l’abrandament que acompanya la defensa de qualsevol de les dues posicions. Per tant, no jutjarem qui té raó, encara que cadascú de nosaltres tingui preferències per un o altre bàndol.

En Joan Tardà va dir que hem de defugir el maniqueisme, que “la solidaritat no té fronteres i està per damunt de tot. Volem fer compatible l’estima al poble jueu i el compartir la causa dels palestins”. Tardà va afegir “anhelo que els dos pobles puguin viure cadascun d’ells en una pàtria i acabin essent fraternals”. Em sembla una bon punt de partida per Esquerra.

Aquests dies apareixen comentaris de l’estil “on són ara els voluntaris i els vaixells solidaris?” Ho trobo forassenyat. La solidaritat i el voluntariat actuaran sempre allà on hi hagi víctimes. En el conflicte entre Israel i els palestins, qui viu en situació de víctima permanent és el poble palestí. També hi ha víctimes esporàdiques entre els israelians, quan es produeixen atacs terroristes en forma de bombes humanes, o coets erràtics llençats des de Gaza per Hamàs. Condemnem qualsevol forma de violència, clar que sí. Hamàs ha estat denunciada per Amnistia Internacional i Human Rights Watch per realitzar greus violacions a les lleis humanitàries contra israelians i fins i tot contra palestins. La Unió Europea la considera organització terrorista.

Però qui viu tancat darrera el mur, aïllat en dos territoris discontinus, patint el bloqueig de Gaza des del 2007, són els palestins. Per tant, la solidaritat occidental en forma d’activisme i voluntariat flueix cap als palestins en aquest moment de la història. Com en altres èpoques els israelians han gaudit de tota la solidaritat per l’holocaust i de molts voluntaris per als kibutz. L’aïllament porta a la radicalització. L’islamisme de Hamàs ofereix una sortida a la desesperació.

L’informe d’enguany d’Amnistia Internacional parla de crisi humanitària a Gaza, degut al bloqueig, que afecta a tota la població d’un milió i mig de persones. Un 70 per cent depèn de l’ajut humanitari. Amnistia relata la demolició de vivendes a Cisjordània, la violència dels colons i militars israelians queda impune. Hi ha 500.000 colons en assentaments a Cisjordània. Amnistia denuncia que en un any s’han donat 307 casos de detencions sense càrrecs ni judici, un nombre indeterminat de condemnats a presó en judicis militars i 4.200 presos palestins.

Ha d’haver-hi una alternativa de futur on els set milions de palestins tinguin el seu estat i deixin de viure en territoris ocupats o a l’exili. Més de tres milions de palestins són refugiats polítics a Jordània, Síria i Líban. Un milió viuen en campaments des de fa 50 anys.

És un problema de drets humans, però la solució ha de ser política.


Miquel Carrillo
President de la comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat Internacional
cooperacio@esquerra.org