Cooperació Pau i Drets Humans

Nou Papa, nous temps?

Molt s’ha escrit sobre l’elecció recent del cardenal Bergoglio com a nou cap de l’església catòlica. Més enllà del seu rol qüestionable durant la dictadura dels generals a Argentina i dels discursos, fortament reaccionaris, en contra dels drets de les persones homosexuals, el cert és que l’elecció del primer Papa sudamericà de la història ha generat, almenys en moviments eclesials de base del nostre país, un punt de continguda esperança en un mandat que esperen que es regeixi per la voluntat de canvi, i d’aprofundiment en allò que anomenem –genèricament- la “doctrina social” de l’Església.

Aquells que militem en l’esquerra política sovint no tenim prou present que l’Església catòlica no sols la configuren el Papa i l’encarcarada cúria cardenalícia, sinó una comunitat vastíssima de gent i d’organitzacions, ben plurals, que es dediquen –en cos i ànima- a tasques d’acció social, de cooperació, de defensa de la pau i els drets humans, o de lluita contra desigualtats socials que en contextos de crisi creixen i creixen de forma exponencial.

Ara que les administracions públiques –la troica obliga?- abandonen el paper que en aquest àmbit els correspon, és bo de recalcar que, a Catalunya, organitzacions vinculades a l’Església, porten anys i panys desenvolupant un paper de primer ordre no sols en l'actuació directa, sinó, també, en la denúncia pública de situacions d’exclusió i d’injustícia, molts cops oblidades. Penso en Càritas, per exemple, i en els informes que ja publicava en temps de “bonança”, i que reflectien la situació real de pobresa extrema que es patia en un nombre important de llars catalanes, o bé, en Justícia i Pau, que en estudis punyents i molt ben documentats, posava en evidència –i posa encara, malauradament- la vergonyosa participació de la banca privada en inversions vinculades a la indústria de l’armament.

Per a totes aquestes organitzacions, caldria transmetre avui un missatge fraternal de reconeixement per la feina feta, i, ara més que mai, de compartida confiança en l’adveniment d’uns temps -eclesials i terrenals- molt millors que els actuals, marcats –esperem-ho!- per la lluita col·lectiva, colze a colze, a favor dels drets bàsics dels més desafavorits, ja siguin persones o pobles sencers.

Miquel Casares
Vocal de la comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat Internacional