Cooperació Pau i Solidaritat

Nepal, un país d’inestabilitat tranquil·la

Durant aquests darrers mesos he tingut l’oportunitat de viure a Kathmandu per motius laborals. El Nepal actualment està vivint uns moments de màxima inestabilitat política. Ara bé, quan parles amb la gent del carrer tothom segueix fent la seva feina i dóna la sensació com si no fos un problema seu.

Si fem una mica de memòria històrica, l’any 2006 va finalitzar una guerra civil molt violenta que va fer acabar un seguit de monarquies que duraven des de l’edat mitjana. Aquesta guerra va portar a l’antic exèrcit rebel maoista al poder, després va convocar eleccions i les va guanyar. Per tant, es va consolidar la república i es varen nacionalitzar tots els béns de la monarquia. Ara bé, l’acord per a la nova constitució no va arribar mai, ja que hi havia més de vint partits en el parlament.

Després de tots aquests anys de governs maoistes amb suports d’altres partits, la situació actual està bastant a l’aire. El passat mes de maig es va dissoldre el Parlament per convocar eleccions de nou i d’aquesta manera intentar generar una constitució nova pel Nepal. Fa cosa d’un mes, els partits de l’oposició als maoistes van sumar forces entre tots ells i van proposar al president del Tribunal Suprem que sigui el nou president interí fins que es convoquessin noves eleccions. Això va suposar molt malestar al partit maoista i va començar tot un seguit de vagues generals per aturar aquest procés. Cal dir que una vaga general al Nepal, el compliment és del cent per cent, ja que els piquets maoistes són molt contundents.

A hores d’ara, el tema està molt encallat i no se sap quin futur pot tenir aquesta presidència del Tribunal Suprem tenint una oposició tant forta del partit majoritari com és el maoista. D’altra banda, l’exèrcit també fa la seva pressió particular i al veure tot el desgovern existent, ha establert fa una setmana un toc de queda a partir de les dotze de la nit. Les vagues generals segueixen, la gent està descontenta, però de moment les queixes no són massives malgrat aquesta situació d’estancament. Caldrà estar atent a les properes setmanes quina és la seva evolució. De moment, seguim amb aquesta inestabilitat tranquil·la, però ningú sap fins on pot durar. Caldrà veure com avança aquesta lluita de poders entre el partit maoista, els partits de l’oposició, l’exèrcit i la societat civil. El futur és totalment incert.


Pau Carreño i Escoda
Vocal de la comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat
cooperacio@esquerra.org