Per un joc net
La sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat d'ERC fem nostra la reflexió personal del company i president d'Esquerra Oriol Junqueras al voltant d'una eventual prohibició del Joc. L’opinió es va emetre dilluns en l’entrevista de Junqueras al Matí de Catalunya Ràdio. La sectorial vol expressar el següent:
Tot i que aquesta temàtica no està directament vinculada amb els continguts d'anàlisi i treball propis d'aquesta sectorial sí que compartim la preocupació pels espais creixents que va adquirint la indústria dels jocs d'atzar no sols a casa nostra, sinó també arreu del món.
L'extensió dels negocis relacionats amb els jocs i apostes ha estat, els darrers anys, espectacular. La proliferació del joc on line n'és un bon exemple, però també la implantació a tot els racons del món de megaprojectes urbanístics lligats als jocs d'atzar que sense gaires miraments conculquen, allà on s'ubiquen, drets humans fonamentals en àmbits com el laboral, l'ambiental, el de la salut, o el cultural.
A l'estat Espanyol per tots és ben sabut que des de la caiguda de la dictadura franquista (època en la qual no és que el joc estigués prohibit -cal subratllar-ho- sinó monopolitzat per l'Estat) es va donar carta blanca a l'obertura, arreu, de bingos, casinos i sales de joc, i, potser el més greu -vistes les recaptacions que generen- la generalització de màquines escurabutxaques presents a multitud de bars i restaurants de totes les viles i ciutats, amb un impacte socioeconòmic enorme -mai prou valorat- en els estrats de rendes més baixes del país. La pregunta que cal fer-se creiem que és prou òbvia: quants d'aquests recursos particulars, familiars, que durant tot aquest temps han anat a raure i a concentrar-se al sac d'unes quantes grans empreses del sector del joc, podrien haver-se canalitzat molt millor a través d'altres activitats menys degradants humanament i alhora molt més productives per al conjunt de la societat?
Desitgem que en l'anhelat nou estat propi que estem construint, la indústria del joc -i els obscurs interessos que acostuma a moure- tinguin els dies comptats o, com a mínim, i en un primer estadi, disposin d'un espai molt més restringit del què han gaudit les darreres dècades.
Miquel Carrillo
Presidnent de la comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat
Tot i que aquesta temàtica no està directament vinculada amb els continguts d'anàlisi i treball propis d'aquesta sectorial sí que compartim la preocupació pels espais creixents que va adquirint la indústria dels jocs d'atzar no sols a casa nostra, sinó també arreu del món.
L'extensió dels negocis relacionats amb els jocs i apostes ha estat, els darrers anys, espectacular. La proliferació del joc on line n'és un bon exemple, però també la implantació a tot els racons del món de megaprojectes urbanístics lligats als jocs d'atzar que sense gaires miraments conculquen, allà on s'ubiquen, drets humans fonamentals en àmbits com el laboral, l'ambiental, el de la salut, o el cultural.
A l'estat Espanyol per tots és ben sabut que des de la caiguda de la dictadura franquista (època en la qual no és que el joc estigués prohibit -cal subratllar-ho- sinó monopolitzat per l'Estat) es va donar carta blanca a l'obertura, arreu, de bingos, casinos i sales de joc, i, potser el més greu -vistes les recaptacions que generen- la generalització de màquines escurabutxaques presents a multitud de bars i restaurants de totes les viles i ciutats, amb un impacte socioeconòmic enorme -mai prou valorat- en els estrats de rendes més baixes del país. La pregunta que cal fer-se creiem que és prou òbvia: quants d'aquests recursos particulars, familiars, que durant tot aquest temps han anat a raure i a concentrar-se al sac d'unes quantes grans empreses del sector del joc, podrien haver-se canalitzat molt millor a través d'altres activitats menys degradants humanament i alhora molt més productives per al conjunt de la societat?
Desitgem que en l'anhelat nou estat propi que estem construint, la indústria del joc -i els obscurs interessos que acostuma a moure- tinguin els dies comptats o, com a mínim, i en un primer estadi, disposin d'un espai molt més restringit del què han gaudit les darreres dècades.
Miquel Carrillo
Presidnent de la comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat