Unió Europea i el Món

La “querella argentina” des de l’Argentina

Quan en Joan Tardà parla a la Universitat Nacional de La Plata sobre la llei preconstitucional d’Amnistia, el centenar d’alumnes de dret que l’escolten fan que sí amb el cap. Aquí també en saben de lleis que busquen igualar víctimes i botxins, de pretesos punts i finals de delictes que no prescriuen perquè atempten contra els Drets Humans.

La Llei de punt final argentina pretenia la prescripció dels delictes de “desaparició forçada”, és a dir, les detencions, tortures i assassinats comesos durant la dictadura militar. Acompanyada també per la Llei d’obediència deguda que buscava emparar als militars escudant-se en l’obligació de complir les ordres dels superiors jeràrquics. Com encara recorden cada dijous les Madres de la Plaza de Mayo i els organismes de drets humans, van ser 30.000 els desapareguts de la dictadura de Videla.

A diferència dels espanyols, els argentins fa deu anys que van declarar nul·les aquestes dues lleis d’impunitat i la justícia va començar a reobrir les causes que havien quedat falsament oblidades i els botxins han estat assenyalats, jutjats i condemnats. I és en aquest punt on ens abracen la solidaritat i la comprensió d’aquest poble que ens mira sorprès de veure’ns venir fins aquí per reclamar justícia. L’admissió a tràmit de la querella presentada per Esquerra contra els crims del Franquisme no és, a ulls dels argentins, una sorpresa perquè per aquestes latituds el terreny és fèrtil quan es tracta de fer justícia per crims contra la humanitat.

Sara Bailac i Ardanuy