Unió Europea i el Món

Les noves emigracions catalanes a l’exterior

O potser ja no podem parlar de “noves”? La realitat és que des de 2007-08, i de forma progressivament a l’alça, s’està produint una sortida de catalanes i catalans cap a l’exterior, els quals són, majoritàriament, joves amb una alta preparació acadèmica i professional, sense càrregues familiars, i amb una mobilitat per Europa, principalment, i Nord-Amèrica.

Les dades oficials d’emigracions corresponents al primer semestre de 2013, fetes públiques fa pocs dies, ens parlen de més de 7.700 les persones que han abandonat Catalunya en aquest període (en 6 mesos !), dels quals gairebé 6.000 són menors de 35 anys... Si aquesta progressió continua, el 2013 es podria tancar amb una xifra d’entre 15 i 16.000 sortides cap a l’exterior, superior a les 12.000 de 2012.

Cal que es prengui consciència d’aquesta realitat des d’una doble vessant: d’una banda, la potencialitat d’aquests més de 200.000 catalanes i catalans residents a l’exterior en la difusió i projecció de Catalunya (l’anomenada diplomàcia social o civil), en uns moments que, més que mai, ens cal un coneixement i reconeixement del país i de la nostra realitat en l’àmbit internacional i a tots els nivells.

De l’altra, cal ser proactius i començar a dissenyar polítiques de retorn efectives, amb la col·laboració de tots els agents públics i socials, per tal que aquestes persones puguin reintegrar-se amb normalitat, i en un espai curt de temps, i puguin aportar els seus coneixements i experiències en la construcció del nou estat que esdevindrà Catalunya.


Rafael Caballeria
Vocal de la sectorial d'Unió Europea i Política Internacional