El sentiment i la vocació de justícia, la naturalesa internacionalista i el caràcter solidari de la gent d’Esquerra i també del poble català fa que no puguem viure aliens al que passa al món, i menys a la situació que viuen altres pobles amb qui tenim vincles especials, que tenen també afanys de llibertat i que caminen cap la recerca de la pau. És el cas del Sàhara Occidental, país oblidat en les pàgines internacionals dels diaris a casa nostra, però ben viu en el dia a dia del moviment solidari català.

Fa dos mesos una delegació catalana del Parlament, en la qual vaig poder formar-ne part, vam viatjar a Al-Aaiun, capital del Sàhara Occidental. Són coneguts els viatges a la zona alliberada als campaments sahrauís de Tindouf, però aquesta era la primera vegada que una delegació catalana entrava a territori ocupat per part del Marroc. La nostra missió era prendre testimoni de la situació diària de la població Sahrauí i de la seva realitat associativa i, en especial, conèixer la situació dels drets humans.

Aquesta setmana hem presentat l’informe elaborat de l’experiència d’allò que vam viure i que vam veure. La situació al Sàhara Occidental és alarmant i preocupant perquè existeix una vulneració sistemàtica dels drets humans (amb el coneixement de l’ONU, que no té les competències per protegir la població sahrauí), i també una negació dels drets bàsics individuals i dels drets col·lectius dels pobles com el d’autodeterminació.

Al-Aaiun és una ciutat policial, amb sensació d’estat de setge per crear un clima d’intimidació i por, i és molt difícil per les delegacions internacionals poder-hi entrar, que reiteradament són prohibides o retornades. Nosaltres, que en aquest sentit vam tenir sort, tenim l’obligació de fer que la veu del poble sahrauí superi fronteres i murs: la seva lluita és exemplar, pacífica, justa i legítima. La seva capacitat de perseverança, resistència i voluntat d’esdevenir és un exemple. I per això exigim de forma urgent una solució política amb la intervenció internacional perquè se celebri el referèndum i perquè les Nacions Unides tinguin competències per garantir la no vulneració dels drets humans.

La conducta del Govern espanyol en aquest conflicte, el qual és corresponsable de la situació actual de la població sahrauí, és vergonyosa i mancada de moral. I cal denunciar-ho les vegades que faci falta i exigir-ne les responsabilitats. L’acció exterior d’un país ha de ser coherent, responsable, solidària i garant dels drets humans i la pau. Així li exigim a l’estat espanyol i així el volem, el construïm i el defensem a casa nostra. Tant ja en el dia d’avui com en la futura República Catalana.


Marta Vilalta Torres
Diputada al Parlament de Catalunya
i Coordinadora de l’Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara