Catalunya, Europa i el rècord històric de refugiats al món
La vergonya europea i mundial amb el refugiats és flagrant.
L’any 2000 la xifra de persones obligades a fugir de casa seva era de 20,7 milions al 2014 la quantitat es va més que duplicar, arribant als 52,9 milions, rècord històric de refugiats al món. El 2015 continua el desplaçament dels refugiats cada dia. Des de la Segona Guerra Mundial, Europa no ha sofert una crisi de refugiats d’igual magnitud. Els ciutadans obrim els ulls quan la tragèdia o les misèries humanes ens toquen d’aprop, i amb la confluència d’arribada de sirians, afganesos, eritreus, etc; i ha fet evident les mancances que té en política exterior.
De refugiats i desplaçats n’hi ha de diversos orígens des de fa milers anys. Per exemple, podem parlar dels sahrauís i afganesos. Els primers viuen depenent de l’ajuda humanitària. N’hi ha uns cent seixanta mil a Algèria. L’Estat Espanyol continua essent la potència colonial vigent segons els tractats internacionals i podria obligar al Marroc a acceptar el referèndum pendent però no ho fa per interessos particulars. Els afganesos viuen un dels casos més tràgics de violència política. Porten més de quaranta anys de guerra ininterrompuda. Fins fa poc eren el grup més nombrós que arribava a Europa. En els dos primers èxodes van fugir cap al Pakistan i Iran. El tercer, que és l’actual, les xarxes estan més organitzades i l’objectiu és arribar a Europa via Turquia. Han patit la invasió soviètica i la violència mujahidina, talibana, jihadista i ara l’Estat Islàmic.
La guerra a Síria fa quatre anys i mig que dura. Té 7,6 milions de desplaçats a dins del país i uns 4 milions de refugiats arreu del món. Fa un any i mig que el líder de l’Estat Islàmic va instaurar un califat entre Mossul (Iraq) i Raqqa (Síria) i el seu poder s’ha anat estenent per Iraq i Síria. Els principals països d’acollida de refugiats siris actualment són: Turquia, Líban, Jordània, Iraq, Alemanya, Itàlia, França i Hongria.
Turquia juga un paper fonamental en aquest puzzle per situació geopolítica. La UE ha marcat un pla europeu per aturar el flux de persones que busquen refugi té tres punts clau: cooperar econòmicament amb Turquia amb l’objectiu que contingui els refugiats, facilitar visats a ciutadans turcs que volen entrar a Europa, i crear un cos de guardafronteres europeu. Per terra i mar. L’objectiu és actuar quan es detecti augment de pressió migratòria a la frontera exterior de la UE. Turquia i la UE, no ho obviem, enmig del pic d’arribada de refugiats no han solucionat la convivència a la regió amb la nació kurda.
A Europa existeix el dret d’asil però no es compleix. El procés d’asil està marcat per les directrius europees però cada estat en regula les seves especificitats amb lleis estatals. Aquí sorgeixen les divergències internes entre els estats membres perquè cal un repartiment just per quotes.
Segons la normativa de la UE (Coneguda com Convenció de Dublín) els refugiats han de demanar asil al primer estat on arriben. Per aquest motiu, molts països els deixen passar invisiblement amb l’objectiu d’evitar registrar-los i acollir-los perquè els hi genera obligacions. La República Txeca és el cas europeu més greu fins la data, denunciat per l’ACNUR a l’ONU per violació dels drets humans dels refugiats.
Els refugiats expulsats del seu territori tot fugint de l’horror de la guerra i molts víctimes d’abusos d’índole diversa persegueixen un objectiu bàsic, arribar a un centre de registre que els hi proporcioni protecció, seguretat i futur.
Els centres de registre de refugiats és on es decideix qui és refugiat i qui és repatriat. Un cop es registra un refugiat se li garanteixen uns protocols mínims d’acollida i assistència sanitària. Els refugiats busquen protecció als països que els hi ofereixen més agilitat a acollir-los.
Europa s’ha compromès ha acollir i protegir 160.000 refugiats. Els nou països de la UE que han confirmat que tenen places en centres d’asil: Suècia, Finlàndia, Portugal, Luxemburg, França, Bèlgica, Alemanya i Lituània.
Catalunya rebrà properament el primer grup de refugiats. Es repartirà per tot el territori seguint el protocol de coordinació establert entre totes les administracions i entitats socials implicades que hi treballen amb esforç i dedicació des de fa mesos.
Construïm la República Catalana donant respostes reals als refugiats d’arreu del món, senzillament perquè són persones. La cooperació, la solidaritat i els drets humans són la base per viure en una societat més justa.
Mireia Ferran
Sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat
De refugiats i desplaçats n’hi ha de diversos orígens des de fa milers anys. Per exemple, podem parlar dels sahrauís i afganesos. Els primers viuen depenent de l’ajuda humanitària. N’hi ha uns cent seixanta mil a Algèria. L’Estat Espanyol continua essent la potència colonial vigent segons els tractats internacionals i podria obligar al Marroc a acceptar el referèndum pendent però no ho fa per interessos particulars. Els afganesos viuen un dels casos més tràgics de violència política. Porten més de quaranta anys de guerra ininterrompuda. Fins fa poc eren el grup més nombrós que arribava a Europa. En els dos primers èxodes van fugir cap al Pakistan i Iran. El tercer, que és l’actual, les xarxes estan més organitzades i l’objectiu és arribar a Europa via Turquia. Han patit la invasió soviètica i la violència mujahidina, talibana, jihadista i ara l’Estat Islàmic.
La guerra a Síria fa quatre anys i mig que dura. Té 7,6 milions de desplaçats a dins del país i uns 4 milions de refugiats arreu del món. Fa un any i mig que el líder de l’Estat Islàmic va instaurar un califat entre Mossul (Iraq) i Raqqa (Síria) i el seu poder s’ha anat estenent per Iraq i Síria. Els principals països d’acollida de refugiats siris actualment són: Turquia, Líban, Jordània, Iraq, Alemanya, Itàlia, França i Hongria.
Turquia juga un paper fonamental en aquest puzzle per situació geopolítica. La UE ha marcat un pla europeu per aturar el flux de persones que busquen refugi té tres punts clau: cooperar econòmicament amb Turquia amb l’objectiu que contingui els refugiats, facilitar visats a ciutadans turcs que volen entrar a Europa, i crear un cos de guardafronteres europeu. Per terra i mar. L’objectiu és actuar quan es detecti augment de pressió migratòria a la frontera exterior de la UE. Turquia i la UE, no ho obviem, enmig del pic d’arribada de refugiats no han solucionat la convivència a la regió amb la nació kurda.
A Europa existeix el dret d’asil però no es compleix. El procés d’asil està marcat per les directrius europees però cada estat en regula les seves especificitats amb lleis estatals. Aquí sorgeixen les divergències internes entre els estats membres perquè cal un repartiment just per quotes.
Segons la normativa de la UE (Coneguda com Convenció de Dublín) els refugiats han de demanar asil al primer estat on arriben. Per aquest motiu, molts països els deixen passar invisiblement amb l’objectiu d’evitar registrar-los i acollir-los perquè els hi genera obligacions. La República Txeca és el cas europeu més greu fins la data, denunciat per l’ACNUR a l’ONU per violació dels drets humans dels refugiats.
Els refugiats expulsats del seu territori tot fugint de l’horror de la guerra i molts víctimes d’abusos d’índole diversa persegueixen un objectiu bàsic, arribar a un centre de registre que els hi proporcioni protecció, seguretat i futur.
Els centres de registre de refugiats és on es decideix qui és refugiat i qui és repatriat. Un cop es registra un refugiat se li garanteixen uns protocols mínims d’acollida i assistència sanitària. Els refugiats busquen protecció als països que els hi ofereixen més agilitat a acollir-los.
Europa s’ha compromès ha acollir i protegir 160.000 refugiats. Els nou països de la UE que han confirmat que tenen places en centres d’asil: Suècia, Finlàndia, Portugal, Luxemburg, França, Bèlgica, Alemanya i Lituània.
Catalunya rebrà properament el primer grup de refugiats. Es repartirà per tot el territori seguint el protocol de coordinació establert entre totes les administracions i entitats socials implicades que hi treballen amb esforç i dedicació des de fa mesos.
Construïm la República Catalana donant respostes reals als refugiats d’arreu del món, senzillament perquè són persones. La cooperació, la solidaritat i els drets humans són la base per viure en una societat més justa.
Mireia Ferran
Sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat