La Kabilia trenca les seves cadenes
La Kabília és la terra del poble kabilenc, que viu en el territori que en l’actualitat de forma oficial es considera el nord d’Algèria. La Kabilia és una part important de la gran família amazigh que es troba distribuïda per tot el nord d’Àfrica, i limita amb les Canàries a l’oest i amb l’oasi Siwa (Egipte) per l’est.
La Kabilia com a entitat política remunta els seus orígens a més de 5.000 anys d’antiguitat. Va perdre la seva independència l’any 1857 davant del poder colonitzador francès, que va annexar-la forçosament com a part de l’Algèria francesa amb el decret del 14/10/1839.
Els kabilencs però, son gent compromesa políticament. La seva diàspora, per exemple, va contribuir massivament el segle passat a l’alliberament d’Europa dels nazis i el feixisme. Al seu propi territori, va jugar un rol fonamental en els moviments d’alliberació nord-africans, en especial la batalla anti-colonial per la independència d’Algèria que li va costar més de 900.000 morts kabilencs, i on va unir esforços amb els altres algerians, llavors aliats.
No obstant, amb l’alliberament d’Algèria la situació política del poble kabilenc no va anar com s’havien imaginat. Des de 1962 la Kabilia ha començat a viure una marginalització sistemàtica per part de l’estat algerià, un veritable aïllament polític, a més de patir una política d’assimilació lingüística i sòcio-cultural, que ha inclòs repetits episodis de neteja ètnica (anys 1963, 1980, 1994-1995, 2001-2003). Tot i aquests terribles episodis, el poble kabilenc té la ferma voluntat de mantenir la lluita per la seva dignitat, i cada 20 d’abril, celebra la primavera amazigh, encara que l’estat algerià l’hagi prohibit des de 1980.
El 18 d’Abril del 2001 és una data que el poble de la Kabília guardarà sempre en la seva memòria. El jove de 18 anys Massinisa Guermah va ser assassinat sense motius a mans de la Gendarmeria Nacional Algeriana en un clar exemple d’abús de poder. Arran de l’assassinat es van produir manifestacions pacífiques que va ser reprimides de forma salvatge per les forces d’ordre algerianes i que van acabar en un balanç de 130 joves morts. Va ser la primera negra kabilenca, uns crims que han quedat totalment impunes, i que suposa de facto la ruptura entre la Kabilia i l’estat algerià.
El juny de 2001 va néixer un moviment transversal pacífic anomenat MAK (Mouvement pour l’Autodetermination de la Kabylie) amb la voluntat de defensar els drets del poble Kabilenc, i que va evolucionat uns anys després en el Govern Provisional Kabilenc a l’exili (GPK).
El recent 26 de febrer de 2016, el MAK va celebrar el seu Tercer Congrés amb l’objectiu de treballar per fer una constitució pròpia i la formació d’un parlament propi on hi tinguin cabuda totes les forces polítiques kabilenques. Més important encara es va prendre l’acord col·lectiu de treballar per la declaració de la independència de l’estat Kabilenc en un període màxim de quatre anys.
Amb el clar objectiu de boicotejar el congrés l’estat algerià va desplegar un impressionant dispositiu per impedir l’arribada de militants, simpatitzants i congressistes al poble on es celebrava la trobada. Tot i que inicialment el lloc de celebració era secret, l’aparell repressiu de l’estat va aconseguir infiltrar efectius que van facilitar informació per boicotejar-ne la celebració utilitzant les mesures que fessin falta, incloses detencions massives de sospitosos.
En conseqüència, tots aquests esdeveniments no han fet sinó reforçar la voluntat del poble kabilenc d’esdevenir lliure i el seu compromís amb la democràcia. I aquesta lluita ha despertat una onada d’empatia cap a altres moviments d’alliberació nacional que estan compromesos amb la llibertat dels pobles. Per suposat, el procés per a la independència de Catalunya, un país tan proper geogràficament a la Kabilia és seguit de molt a prop pel poble kabilenc, despertant tot tipus de simpaties i suports. En aquesta lluita, el poble kabilenc reconeix sense cap mena de dubte, com un actor capital d’aquest procés a Esquerra Republicana de Catalunya. A més, li agraeix el suport històric que sempre ha mantingut cap a l’alliberament dels pobles amazighs, i la seva política sempre encaminada cap a l’establiment de relacions de cooperació i lleialtat entre els pobles d’ambdues riberes de la Mediterrània, convertint-lo en un veritable pont de mar blava.
Soraya Sough
Portaveu del Moviment per l’Autodeterminació de la Kabilia a l'Exterior
Vocal de Mediterrània i Orient Mitjà de la sectorial d'UE i Política Internacional
Militant d'Esquerra Republicana
La Kabilia com a entitat política remunta els seus orígens a més de 5.000 anys d’antiguitat. Va perdre la seva independència l’any 1857 davant del poder colonitzador francès, que va annexar-la forçosament com a part de l’Algèria francesa amb el decret del 14/10/1839.
Els kabilencs però, son gent compromesa políticament. La seva diàspora, per exemple, va contribuir massivament el segle passat a l’alliberament d’Europa dels nazis i el feixisme. Al seu propi territori, va jugar un rol fonamental en els moviments d’alliberació nord-africans, en especial la batalla anti-colonial per la independència d’Algèria que li va costar més de 900.000 morts kabilencs, i on va unir esforços amb els altres algerians, llavors aliats.
No obstant, amb l’alliberament d’Algèria la situació política del poble kabilenc no va anar com s’havien imaginat. Des de 1962 la Kabilia ha començat a viure una marginalització sistemàtica per part de l’estat algerià, un veritable aïllament polític, a més de patir una política d’assimilació lingüística i sòcio-cultural, que ha inclòs repetits episodis de neteja ètnica (anys 1963, 1980, 1994-1995, 2001-2003). Tot i aquests terribles episodis, el poble kabilenc té la ferma voluntat de mantenir la lluita per la seva dignitat, i cada 20 d’abril, celebra la primavera amazigh, encara que l’estat algerià l’hagi prohibit des de 1980.
El 18 d’Abril del 2001 és una data que el poble de la Kabília guardarà sempre en la seva memòria. El jove de 18 anys Massinisa Guermah va ser assassinat sense motius a mans de la Gendarmeria Nacional Algeriana en un clar exemple d’abús de poder. Arran de l’assassinat es van produir manifestacions pacífiques que va ser reprimides de forma salvatge per les forces d’ordre algerianes i que van acabar en un balanç de 130 joves morts. Va ser la primera negra kabilenca, uns crims que han quedat totalment impunes, i que suposa de facto la ruptura entre la Kabilia i l’estat algerià.
El juny de 2001 va néixer un moviment transversal pacífic anomenat MAK (Mouvement pour l’Autodetermination de la Kabylie) amb la voluntat de defensar els drets del poble Kabilenc, i que va evolucionat uns anys després en el Govern Provisional Kabilenc a l’exili (GPK).
El recent 26 de febrer de 2016, el MAK va celebrar el seu Tercer Congrés amb l’objectiu de treballar per fer una constitució pròpia i la formació d’un parlament propi on hi tinguin cabuda totes les forces polítiques kabilenques. Més important encara es va prendre l’acord col·lectiu de treballar per la declaració de la independència de l’estat Kabilenc en un període màxim de quatre anys.
Amb el clar objectiu de boicotejar el congrés l’estat algerià va desplegar un impressionant dispositiu per impedir l’arribada de militants, simpatitzants i congressistes al poble on es celebrava la trobada. Tot i que inicialment el lloc de celebració era secret, l’aparell repressiu de l’estat va aconseguir infiltrar efectius que van facilitar informació per boicotejar-ne la celebració utilitzant les mesures que fessin falta, incloses detencions massives de sospitosos.
En conseqüència, tots aquests esdeveniments no han fet sinó reforçar la voluntat del poble kabilenc d’esdevenir lliure i el seu compromís amb la democràcia. I aquesta lluita ha despertat una onada d’empatia cap a altres moviments d’alliberació nacional que estan compromesos amb la llibertat dels pobles. Per suposat, el procés per a la independència de Catalunya, un país tan proper geogràficament a la Kabilia és seguit de molt a prop pel poble kabilenc, despertant tot tipus de simpaties i suports. En aquesta lluita, el poble kabilenc reconeix sense cap mena de dubte, com un actor capital d’aquest procés a Esquerra Republicana de Catalunya. A més, li agraeix el suport històric que sempre ha mantingut cap a l’alliberament dels pobles amazighs, i la seva política sempre encaminada cap a l’establiment de relacions de cooperació i lleialtat entre els pobles d’ambdues riberes de la Mediterrània, convertint-lo en un veritable pont de mar blava.
Soraya Sough
Portaveu del Moviment per l’Autodeterminació de la Kabilia a l'Exterior
Vocal de Mediterrània i Orient Mitjà de la sectorial d'UE i Política Internacional
Militant d'Esquerra Republicana