Per a les dones Kurdes allistar-se a les files de la lluita armada no comença amb la batalla de Kobani (Kurdistan oest) sinó molt abans. La dona kurda ha estat present entre les files dels Peixmergues des dels anys 60, passant per les guerrilles dels anys 80 i els grups d’autodefensa de les Unitats de Protecció Popular (YPG) del conflicte sirià actual. Aquest fet, que pot sorprendre’ns, correspon però al rol de facto de la dona en les estructures socials i polítiques del Kurdistan, així com de la seva presència dins el moviment nacional d’alliberació del Kurdistan.

Les combatents  Kurdes  sigui en el Kurdistan oest (Síria), Kurdistan sud (Iraq), o Kurdistan Nord (Turquia) tenen totes el mateix objectiu: lluitar contra els jihadistes de Daesh que esclavitzen les dones a l’Orient  Mitjà. Les guerrilleres Kurdes lluiten decidides amb armes rudimentàries per l’alliberament de tot el territori Kurd i per la creació d’un estat propi.

Per tant, la imatge que ens arribat –i a molts sorprès- recentment de dones Kurdes combatent colze a colze amb els seus companys homes, es queda curta per reflectir tota la realitat del rol femení al Kurdistan.

El camí però, continua sent llarg, perillós i ingrat per la discriminació existent encara cap a les dones Kurdes, atrapades entre la lluita per la causa nacional -la creació d’un estat propi pròsper-, i la seva pròpia llibertat com a subjecte polític i social. Les tradicions patriarcals i  masclistes, encara legitimen els crims d’honor, i són un obstacle important al somni de l’emancipació real femenina dins la societat Kurda.

L’altre repte és la naturalesa i característica despòtica de la major part dels estats al Orient Mitja, on la religió regula i imposa lleis i jurisdicció en tots els aspectes de la vida, sent molt hostil cap a les reivindicacions democràtiques  i feministes que a Occident són valors assumits i exercits a diari.

El nostre rol com a dones d’altres mons i espais, és ajudar a la construcció d’un món millor per a aquestes dones Kurdes, donant més eines als col·lectius laics de la diàspora, que treballen per a contrarestar a certs religiosos com a referents, fins i tot, a vegades, com una imposició als mateixos col·lectius que van fugir i patir l’opressió i repressió al seu territori. Daesh és el millor exemple d’aquesta perversa realitat.

Catalunya, en el seu procés cap un estat independent hauria de preparar la seva política d’exterior amb realisme i coneixements més profunds dels espais geopolítics que ens envolten. Catalunya ha de preparar-se ja per a la propera fase de la transformació dels conflictes a l’Orient Mitja i el Nord d’Àfrica. Coneguda ja la voluntat de retirada gradual de les grans potencies dels conflictes existents, els pobles esperem que vagin assumint les conseqüències de les seves eleccions polítiques. Hi ha però, un front obert per al conflicte emergent entre l’Aràbia Saudita i l’Iran que no augura massa esperances per a les dones de la regió.

Catalunya té una gran responsabilitat. Ha de seguir endavant el seu camí per a esdevenir aquest referent de democràcia, laïcitat, modernitat, obertura al món i respecte dels drets de les seves dones. Si aconseguim aquest objectiu serem un model que donarà molta força la ribera sud de la Mediterrània.
Més enllà de la simpatia i admiració que manifestem cap a les dones Kurdes, elles necessiten més que mai un referent proper, que sigui una postura visionaria i valenta, tant de les institucions com de la societat civil, per animar-les a perseverar en la seva lluita, i també sortir-se’n.


Soraya Sough
Comissió sectorial d'Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana