L'Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió (conegut popularment pel seu acrònim anglès de TTIP) és una iniciativa que pretén establir les barreres no tarifàries per al comerç -agrícola, industrial, tecnològic etc.- entre la Unió Europea i els EUA. Parlem de matèries tan sensibles com, entre d'altres, els mínims sanitaris, mediambientals i de seguretat exigibles en la fabricació dels productes, les regulacions laborals que han d'afectar els treballadors o la concreció dels drets dels consumidors.

Es tracta d'una qüestió important i prou cantelluda en la qual hi ha en joc el manteniment dels estàndards europeus en molts àmbits. L'opinió pública i un bon número d'europarlamentaris s'han exclamat fins ara, i amb tota la raó, pel fet que les negociacions sobre el TTIP s'estiguin duent amb un secretisme extrem per part de la Comissió Europea, cosa que no facilita el necessari control democràtic sobre el seu contingut. Tampoc no és gens tranquil·litzador que hagi transcendit que el seu text plantejaria una renúncia als mecanismes d'arbitratge europeus per afavorir-ne d'altres de privats, molt més decantats cap als interessos de les grans empreses transnacionals.

Al marge de la concreció de tot plegat, en espera de les properes eleccions nord-americanes i de les possibles conseqüències de factors no previstos inicialment com ara el Brexit, sembla clar que la present disparitat de forces entre Europa i els EUA no afavoreix l'assoliment d'un acord mínimament equitatiu: mentre la UE es debat en una crisi de fons, incapaç d'articular una política exterior digna d'aquest nom i amb greus problemes per impulsar un model social i econòmic progressista i integrador, els EUA gaudeixen d'un nivell de productivitat molt superior i són un actor polític de primer ordre. L'hegemonia ideològica mundial d'un liberalisme miop que tendeix a malfiar-se de tot allò públic tampoc no contribueix a millorar la situació.

Tal i com estan les coses, doncs, el TTIP projecta, en la visió més benigna i moderada que se'n pugui tenir, una ombra allargada sobre un model de benestar europeu que, per si mateix, tampoc no cal negar-ho, ja no passa pel seu millor moment; tant a nivell de seguretat alimentària com de drets laborals com de riscos sanitaris i afectació al medi ambient. Capítol a part, serien les nefastes conseqüències que tot plegat podria tenir sobre les pimes catalanes, que no poden ser abandonades davant l'assignatura de la internacionalització en un marc que no els ofereix prou garanties de comptetitivitat.


Eduard López
Vicesecretari general d'Acció Política
Esquerra Republicana