Escriure sobre la feina que es fan a delegacions de la Generalitat a l’exterior és una paradoxa en si, i normalment pertoca fer-ho quan un ja estigui jubilat. El món de les relacions internacionals es distingeix per la discreció i comunicar les gestions fetes en públic pot resultar contraproduent.

Però estem en moments excepcionals, amb l’aplicació de l’article 155 es van tancar de manera immediata les delegacions catalanes a l’exterior i crec que sí pertoca posar en relleu la feina feta. Les delegacions -com d’altres organismes públics- es financen amb diners públics i els contribuents han de saber què es fa amb els seus impostos. Normalment és la funció dels comptes de Twitter i Facebook i de la pàgina web de cada Delegació rendir comptes al ciutadà. Mentre existien. Ara aquestes pàgines estan tancades i el ciutadà no té possibilitat de saber en què s’ha empleat els seus diners. Però en té dret.

És per això que vull donar tres exemples de feina feta a la Delegació del Govern a Alemanya. És l’oficina a l’estranger que vaig tenir l’honor de liderar des del febrer 2016 fins el 28 d’octubre 2017, un troç petit d’acció exterior de la Generalitat pel qual puc parlar.

1. Els atemptats terroristes a Barcelona

Haver de gestionar la comunicació d’un atemptat sempre és difícil a nivell professional, i un repte a nivell personal. A part d’haver de comunicar fets dramàtics cal fer gestió de les emocions pròpies. Més gran va ser la meva sorpresa quan vaig detectar que a més s’hi afegia un altra dificultat: la tendència dels mitjans a relacionar el terrorisme d’alguna manera amb el moviment independentista. Ho vaig considerar un relat molt forçat, però perillava que quallés en l’opinió pública alemanya.La Delegació va invertir molts esforços en contrarestar la eficàcia d’un relat que volia desviar l’atenció de fets importants i contrastables com, per exemple, la manca de coordinació policial a nivell estatal o l’impediment de l’accés dels Mossos a informació d’Europol.

2. Referèndum del 1O

En les setmanes abans i desprès del referèndum vaig tenir l’oportunitat de ser entrevistada un 70a de vegades en premsa escrita, tele i ràdio alemanya. Per coordinar aquesta quantitat d’entrevistes en poques setmanes i seguir amb la feina diària de la Delegació, cal que l’equip de la Delegació funcioni com un rellotge suís. I així va ser.

D’altra banda, gestionar les preguntes. La premsa alemanya destaca per ser incisiva, i sol fer preguntes des de ‘l’altra banda’ de la posició de l'entrevistat. Quan em feien preguntes difícils em donava la possibilitat d’explicar més bé les raons del Procés. El que em sorprenia era quan repetidament em feien preguntes completament irracionals, com per exemple una suposada manca de participació en el referèndum. En un article anglès, referint-se a aquesta qüestió, deien que cal ser especialment descarat per arribar a acusar l’organització de poc èxit de la convocatòria, quan era clar que com a votant t’exposaves al perill de rebre cops de porra pel simple fet d'anar a depositar el teu vot i sabent que es van requisar una quantitat important d'urnes. En aquesta línia, en totes les entrevistes vaig intentar de donar un relat tranquil i ben argumentat. A banda d’això hi havia cert tipus de preguntes que em feien preguntar fins quin punt els mitjans fan cas a relats ‘pre-mastegats’ d’altres fonts. I em va quedar clara -un cop més- la màxima importància del rol de les Delegacions en la defensa d’interessos de Catalunya a l’estranger.

3. Diada de Sant Jordi

A tall d’exemple, d’una actuació on anticipàvem esdeveniments i els organitzàvem en temps pacífics i ‘normals’, vull recordar la Diada de Sant Jordi a Alemanya. El 23 d’abril és una oportunitat excel·lent per donar a conèixer el tarannà del poble català. Que la literatura i l’amor siguin raó de celebració diu molt d’una cultura. La Delegació a Alemanya va desenvolupar material de difusió amb l’ajuda d'il·lustradors i dissenyadors catalans. Tal va ser l’èxit de campanya que enguany es van fer una quarantena d’actes de Sant Jordi arreu d’Alemanya, a escoles, biblioteques o a través dels casals catalans o l’Institut Ramon Llull. Catalunya pot aportar valors per fer d’aquest món un lloc millor.

Una veu catalana al món

Quan vaig ser nomenada Delegada del Govern, Catalunya comptava amb 7 delegacions a l’exterior. El dia de l’aplicació de l’article 155 ja eren 12. En el temps que durava la legislatura es va fer una aposta molt valenta des de la Conselleria d’Exteriors perquè Catalunya estigui present al món obrint cinc delegacions. Des de que van tancar totes les delegacions a l'exteriormanca la veu catalana al món i en molts llocs ja només arriba el relat madrileny. És per això que calia tancar les delegacions i és per això que cal tornar-les a obrir. Aviat.


Marie Kapretz
Sectorial d'Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana
internacional@esquerra.cat