Les Illes Fèroe, un altre cas de referèndum pactat
El passat dijous 25 d'octubre, es va celebrar a la sala de premsa de la Seu Nacional d'ERC, a Barcelona, un debat titulat: “Referèndums: un instrument habitual a l'Europa del Segle XXI”.
El debat, organitzat per membres de la Junta de la Sectorial d'EU i Política Internacional (CSUEPI), va gaudir de la presència de dos periodistes internacionals convidats. La Sònia Galtié i en Carles Fité, ambdós de la CSUEPI i organitzadors de l'acte, varen presentar respectivament a en Richard Werly, que va exposar el cas de Nova Caledònia, i la Helle Kettner, que va parlar del cas de les Illes Fèroe. L'Honorable Conseller Ernest Maragall va donar la benvinguda als ponents i al públic, i l'Isidre Sala, president de la sectorial, va presentar l'acte.
El cas de les Illes Fèroe
La periodista danesa Helle Kettner viu a Tarragona des de fa 14 anys i coneix molt bé les realitats tant de Dinamarca com de Catalunya. Va arribar a Tarragona als 20 anys amb la intenció de passar-hi sis mesos per aprendre castellà i tornar després a la Universitat de Copenhagen... però s'hi va quedar. És llicenciada en periodisme per la Universitat Rovira i Virgili, on també ha fet un màster en Comunicació Estratègica, i on també ha iniciat un doctorat. La Sra. Kettner ha treballat com a periodista a l'Agència Catalana de Notícies, ha impartit classes de periodisme i comunicació a la Universitat Rovira i Virgili, ha format part del Diplocat fins que el 155 ho va impedir i, actualment, treballa com a freelance per a un projecte internacional a Omnium Cultural.
“El cas de les Illes Fèroe és molt diferent del cas català perquè Dinamarca no en depèn econòmicament”, explica Kettner. De fet, les illes reben uns 80 milions d'euros anuals de l'estat a repartir entre els seus 50.000 habitants (uns 1.600€ per persona i any). Els feroesos no se senten expoliats per Dinamarca i el seu moviment va més en la línia del desig de prendre les decisions que els afecten per ells mateixos enlloc de delegar-les en altres. “No hi ha un enfrontament entre nacionalitats”, explica Kettner. De fet, segons ella hi ha molts matrimonis mixtes, començant pel Primer Ministre danès, casat amb una feroesa.
La llengua feroesa està molt relacionada amb l'antiga llengua dels vikings, i el fet de viure aïllats els ha fet mantenir aquest sentiment nacional, tot i els 600 anys d'història que els uneixen a Dinamarca. Hi ha una certa por a l'aïllament, que ha estat aprofitada pel govern danès. Els feroesos van plantejar fer un referèndum d'autodeterminació en un termini de 15 anys, i el govern central va dir que havia de ser en quatre o res, i que, si es consumava la separació, es tallarien tots els vincles entre els dos estats. Això va causar molt dubtes entre els feroesos que han optat, de moment, per renegociar el seu status per tenir més autogovern sense arribar a l'autodeterminació, però deixant la porta oberta per al futur.
Segon Kettner, els danesos no viuen amb preocupació una possible independència de les Illes Fèroe. És cert que és un indret estratègic, però no tant com Groenlàndia, que sí que té molt més valor en termes econòmics i estratègics. Això, juntament amb la tradició democràtica del poble danès, fan que el plantejament d'un possible referèndum d'autodeterminació no esdevingui un conflicte socio-polític, com sí que passa a l'Estat Espanyol respecte a Catalunya.
Un cop enllestides les respectives presentacions, es va obrir el torn de preguntes, que es va iniciar amb una pregunta sobre la percepció que tenen els ponents sobre les afirmacions de la Vicepresidenta espanyola Calvo afirmant que a Escòcia no hi ha hagut un referèndum pactat. Ambdós ponents varen estar d'acord en que sí que hi va haver un referèndum acordat i que potser el govern espanyol confonia els seus desitjos amb la realitat. També hi va haver preguntes sobre els casos de Groenlàndia i Còrsega (aquest darrer caracteritzar per la presència de violència) i sobre el que ha de fer Catalunya en un futur per tal d'assolir els seus objectius polítics i socials. Tots dos conferenciants varen estar d'acord en que l'èxit de Catalunya ha estat el de ser un moviment pacífic, utilitzant la força de la gent però sense violència i que ha d'aprendre del que ha succeït aquest darrer any per poder arribar a la seva meta. Europa té recel dels nacionalismes i, per tant, el fet de que Catalunya basi les seves reivindicacions en temes socials i democràtics i no en temes nacionals es va valorar com a molt positiu.
Carles Fité
Comissió sectorial d’Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana
internacional@esquerra.cat
El debat, organitzat per membres de la Junta de la Sectorial d'EU i Política Internacional (CSUEPI), va gaudir de la presència de dos periodistes internacionals convidats. La Sònia Galtié i en Carles Fité, ambdós de la CSUEPI i organitzadors de l'acte, varen presentar respectivament a en Richard Werly, que va exposar el cas de Nova Caledònia, i la Helle Kettner, que va parlar del cas de les Illes Fèroe. L'Honorable Conseller Ernest Maragall va donar la benvinguda als ponents i al públic, i l'Isidre Sala, president de la sectorial, va presentar l'acte.
El cas de les Illes Fèroe
La periodista danesa Helle Kettner viu a Tarragona des de fa 14 anys i coneix molt bé les realitats tant de Dinamarca com de Catalunya. Va arribar a Tarragona als 20 anys amb la intenció de passar-hi sis mesos per aprendre castellà i tornar després a la Universitat de Copenhagen... però s'hi va quedar. És llicenciada en periodisme per la Universitat Rovira i Virgili, on també ha fet un màster en Comunicació Estratègica, i on també ha iniciat un doctorat. La Sra. Kettner ha treballat com a periodista a l'Agència Catalana de Notícies, ha impartit classes de periodisme i comunicació a la Universitat Rovira i Virgili, ha format part del Diplocat fins que el 155 ho va impedir i, actualment, treballa com a freelance per a un projecte internacional a Omnium Cultural.
“El cas de les Illes Fèroe és molt diferent del cas català perquè Dinamarca no en depèn econòmicament”, explica Kettner. De fet, les illes reben uns 80 milions d'euros anuals de l'estat a repartir entre els seus 50.000 habitants (uns 1.600€ per persona i any). Els feroesos no se senten expoliats per Dinamarca i el seu moviment va més en la línia del desig de prendre les decisions que els afecten per ells mateixos enlloc de delegar-les en altres. “No hi ha un enfrontament entre nacionalitats”, explica Kettner. De fet, segons ella hi ha molts matrimonis mixtes, començant pel Primer Ministre danès, casat amb una feroesa.
La llengua feroesa està molt relacionada amb l'antiga llengua dels vikings, i el fet de viure aïllats els ha fet mantenir aquest sentiment nacional, tot i els 600 anys d'història que els uneixen a Dinamarca. Hi ha una certa por a l'aïllament, que ha estat aprofitada pel govern danès. Els feroesos van plantejar fer un referèndum d'autodeterminació en un termini de 15 anys, i el govern central va dir que havia de ser en quatre o res, i que, si es consumava la separació, es tallarien tots els vincles entre els dos estats. Això va causar molt dubtes entre els feroesos que han optat, de moment, per renegociar el seu status per tenir més autogovern sense arribar a l'autodeterminació, però deixant la porta oberta per al futur.
Segon Kettner, els danesos no viuen amb preocupació una possible independència de les Illes Fèroe. És cert que és un indret estratègic, però no tant com Groenlàndia, que sí que té molt més valor en termes econòmics i estratègics. Això, juntament amb la tradició democràtica del poble danès, fan que el plantejament d'un possible referèndum d'autodeterminació no esdevingui un conflicte socio-polític, com sí que passa a l'Estat Espanyol respecte a Catalunya.
Un cop enllestides les respectives presentacions, es va obrir el torn de preguntes, que es va iniciar amb una pregunta sobre la percepció que tenen els ponents sobre les afirmacions de la Vicepresidenta espanyola Calvo afirmant que a Escòcia no hi ha hagut un referèndum pactat. Ambdós ponents varen estar d'acord en que sí que hi va haver un referèndum acordat i que potser el govern espanyol confonia els seus desitjos amb la realitat. També hi va haver preguntes sobre els casos de Groenlàndia i Còrsega (aquest darrer caracteritzar per la presència de violència) i sobre el que ha de fer Catalunya en un futur per tal d'assolir els seus objectius polítics i socials. Tots dos conferenciants varen estar d'acord en que l'èxit de Catalunya ha estat el de ser un moviment pacífic, utilitzant la força de la gent però sense violència i que ha d'aprendre del que ha succeït aquest darrer any per poder arribar a la seva meta. Europa té recel dels nacionalismes i, per tant, el fet de que Catalunya basi les seves reivindicacions en temes socials i democràtics i no en temes nacionals es va valorar com a molt positiu.
Carles Fité
Comissió sectorial d’Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana
internacional@esquerra.cat