Els pobles que conformen els estats europeus estan cridant a votar per vuitena vegada a les eleccions europees del 28 de maig del 2019.

Però, quin és l'ús d'aquestes eleccions europees celebrades cada cinc anys en una Europa en plena decadència com a civilització?

En una Europa enmig de la putrefacció multidimensional?

En una Europa que va matar els seus déus i els valors per servir a un suposat progrés, buidant els mars, justificant l'esclavitud a d'altres pobles per robar les seves riqueses, per destruir el nostre planeta i destruir-nos a nosaltres mateixos.

El fenomen de les armilles groques a França o l'aixecament pacific del poble català és la revelació i presa de consciencia de la nostra deriva deambulant en un buit infinit. Mentre els valors més alts es devaluen cada dia més i més, estem assistint a l'expansió d'una doctrina revolucionària propera a l'anarquisme que utilitza el terrorisme internacional per destruir l'ordre establert.

Els ciutadans europeus estem descobrint cada dia amb consternació que vivim en un món immoral, inhumà, amb la pèrdua de la llibertat d'expressió, en un món on cada vegada és més difícil viure amb tantes contradiccions ... on tot el que queda és aquest món d'aparences, de la superficialitat, del capital del populisme ... o s'erigeix sense vergonya la mediocritat i l'absurd com a model i tractar de silenciar els últims resistents de la llibertat amb l'amenaça dels extremistes.

Se'ns va dir que en una democràcia les eleccions són l'exercici del poder del poble per triar els seus representants, però en què queda aquesta democràcia representativa? Què fan els eurodiputats a les institucions europees?

Un eurodiputat català votat per el seu poble té el mateix pes que un eurodiputat francès o alemany?

Òbviament, no.

Cal recordar que les mesures del Tractat de la Unió Europea del 7 de febrer del 1992 a Maastricht que s'ha imposat als pobles dels estats europeus han acabat estrenyent les llars, una càrrega pels costos dels pressupostos , l'augment del cost de la vida, passar per alt la infracció dels drets humans, donar suport a la integració de nous membres de la Unió Europea, que s'ha convertit en un monstre que menja el seus fills per alimentar els deliris de grandesa i seguir alimentant aquest expansionisme neocolonial del segle XXI, tractar de pesar una mica més en l'escena internacional i competir amb els poders del segle passat: Estats Units, Rússia i les noves potències com la Xina i l'Índia en menor mesura.

El Tractat de Maastricht ha augmentat aquesta diferència en el rànquing dels països europeus, la disparitat entre els països membres del sud, l'est i el nord d'Europa s'ha tornat insuportable i injustificable.

Les armilles grogues a França i el poble català exigeixen l'exercici d'una democràcia directa i no representativa que crea infinites castes que s'adhereixen al poder durant diverses dècades.

Les armilles grogues a França, així com el poble català, els únics moviments de tota Europa, exigeixen el respecte i la implementació de les seves decisions després d'un referèndum popular.

Les persones no fan la revolució per aplicar els dogmes d'intel·lectuals o teòrics, el poble la fa per canviar la seva vida i avançar d'una manera igualitària.

L'èlit actual a les institucions europees no hi és per servir als seus pobles sinó per esclavitzar-los!

Ens correspon actuar per transformar l'Europa que volem, d'altra manera està condemnada a desaparèixer com molts altres imperis que han existit en la història, però els seus pobles encara hi són.

Soraya Sough,

Responsable de l'àrea mediterrània de la sectorial internacional

internacional@esquerra.cat