D’aquesta emergència global, en podem extreure diverses lliçons. Una d’elles és que la política internacional és imprescindible. Ens trobem davant d’una crisi sistèmica i global que fa que sigui més rellevant que mai organitzar-nos per defensar els nostres drets des de l’essència de l’internacionalisme.

Aquesta crisi humanitària és una crisi de la globalització mercantilista i de l’imperialisme d’alguns Estats. És una crisi del model econòmic capitalista imperant. Una crisi dels drets humans, questionats per una tendència cada cop més autoritària. Dels pilars del règim de l’Estat, de la monarquia i de l’exèrcit. I tenim a sobre una crisi climàtica, que ens obliga a revertir el nostre model depredador i a impulsar noves sobiranies.

Estem davant d’una emergència que es viu de forma desigual, que impacta de forma accentuada a les classes treballadores de tot el planeta. Una desigualtat que es trasllada a nivell global, en la desigualtat entre regions, en la desigualtat nord-sud i en la concepció etnocèntrica de centre-perifèria. Si una cosa hem après aquests dies és que la pandèmia no l’aturarem només amb una vacuna sinó avançant cap a un sistema públic de qualitat, garantint uns mínims ingressos per tothom i, per tant, amb una major redistribució de la riquesa als Països Catalans, a Europa i al món.

En primer lloc, cal reconstruir la Unió Europea transformant l’Europa del capital en l’Europa de la vida. Per això, hem demanat al Consell Europeu que tinguin en compte la necessitat d’unes transferències de fons de forma immediata, que han de ser ràpides i àgils, sense condicionalitat. També creiem que és un bon moment per apostar per un impost progressiu a la riquesa, com han defensat economistes com Piketty o Zucman.

Cal també assegurar uns mínims recursos per fer front a la crisi global. Per això, hem demanat que s’impulsi una renda bàsica finançada pel Banc Central Europeu. Alhora, creiem que és moment de sumar-se a la campanya internacional de l’esquerra a nivell global i exigir la condonació del deute als països de l’Associació Internacional del Desenvolupament. Una suspensió que no pot anar acompanyada de nous mecanismes que generin nou deute.

S’ha de respondre de forma urgent a l’autoritarisme i defensar el respecte als Drets Humans arreu. Cal fer un seguiment acurat, emetre posicionaments i recordar que ni en època de pandèmia els Drets Humans són renunciables. Alhora, cal escoltar a Michelle Bachelet del Comissionat de Drets Humans de l’ONU i alliberar els presos polítics d’arreu.

Si ens comprometem a respondre a aquesta emergència global, caldrà que la Cooperació al Desenvolupament sigui reconeguda com un servei essencial. És el moment d’avançar arreu cap al 0’7% d’Ajudes Oficials al Desenvolupament i de destinar mínim un 10% en Ajuda Humanitària. L’emergència global mereix una resposta global.

Marta Rosique

Diputada al Congrés dels Diputats