El context de crisi i les retallades han sacsejat el món de la cooperació. La caiguda d’ingressos, el creixent del deute i l'increment de la pobresa han reforçat el pensament dominant segons el qual ara no toca fer cooperació. L’eslògan “primer els de casa” ha fet forat.
 
Per tombar aquesta idea que segmenta la solidaritat, cal reflexionar sobre les prioritats a desenvolupar en el procés de transició cap a l’Estat propi,  i elaborar les línies d’actuació de la futura República catalana.
 
I el primer que cal fer és replantejar la política de cooperació per fer-la més coherent i efectiva, de manera consensuada i acordada amb els actors públics i privats. I que les ONG catalanes recuperin el paper protagonista a l’hora de difondre el valors de solidaritat, defensant al món allò que defensem per a Catalunya.
 
Hem de fer de la cooperació catalana una eina de solidaritat que a l’exterior enforteixi els processos d’ampliació de sobirania, en coherència amb el procés català d’autodeterminació. I a Catalunya, cal prioritzar la sensibilització perquè la ciutadania esdevingui motor del canvi mitjançant el seu comportament social just i responsable.

I per fer-ho possible, cal reforçar l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament com l’eina estratègica i recuperar el prestigi a l’exterior, i impulsar l’Institut Català Internacional per la Pau i potenciar la seva dimensió global.

Fent de la República catalana un actor internacional de democràcia, pau i drets humans.

David Minoves
Vocal de la comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat
Candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya