Unió Europea i el Món

Catalunya, nou estat d'Europa?

El passat dimarts dia 9 d’octubre, Esquerra Republicana de Catalunya i la Fundació Josep Irla vam celebrar un debat sobre l’ampliació interna de la Unió Europea amb el títol “Catalunya, nou Estat a Europa?” amb la participació de tres grans experts en la matèria: els professors Alfonso Gonzàlez i Jordi Jaria, de la Universitat Rovira i Virgili, i en Jordi Solé, Vice-secretari General d’Internacional i Relacions Institucionals d’Esquerra i Secretari General de l’Aliança Lliure Europea.

Els dos primers a més, són co-autors de l’Estudi “L’ampliació interna de la Unió Europea“ el qual, tot i que va ser escrit ja fa dos anys, manté plenament la seva vigència i, de fet, els seus continguts i enfocaments són més rellevants que mai donat l’actual context polític català.

És evident que la integració d’una Catalunya independent dins de la UE serà i és un dels elements cabdals del debat sobre la independència, i per tant els independentistes i europeistes hem d’estar preparats per poder donar respostes, raons i arguments a moltes a qüestions que preocupen a la ciutadania i que són claus pel futur de Catalunya.

Les principals conclusions que podem extreure del debat sobre l’ampliació interna celebrat el passat dimarts són les següents:

1. Europa és un continent referent en la defensa d’institucions, de processos i de valors democràtics. No obstant això, les nacions que, en el marc de la Unió Europea, aspiren democràticament al desenvolupament complet de la seva personalitat nacional sense abandonar el projecte comú europeu, no tenen traçat un camí per fer-ho possible. Aquesta circumstància obliga a crear una argumentació jurídica que faci compatible l’accés a la independència nacional amb la continuïtat de la pertinença a la Unió Europea dels nous estats.

2. Es proposa un full de ruta que parteix inicialment d’una fase transitòria de pertinença, a partir de la notificació dels nous estats de succeir l’estat predecessor com membre la Unió, que consisteix en l’aplicació del principi de continuïtat en tot allò que no requereixi modificacions dels actes de dret derivat. Posteriorment, l’establiment del règim definitiu es materialitza una vegada s’hagin modificat les normes de dret originari (tractats constitutius).

En resum, segons els ponents, no és possible entendre la Unió Europea sense la defensa dels principis democràtics i tampoc es pot entendre una Unió Europea que no respecti les decisions i els processos democràtics dels estats membres.


Elisabet Nebreda
Secretària Nacional de Política Internacional