Impunitat paramilitar a Colòmbia
Esquerra es solidaritza amb els camperols de la “Hacienda Bellacruz” de Colòmbia, on forces paramilitars han assassinat 17 persones el darrer any i ara amenacen de mort els agricultors que tenen reconeguda la propietat de la terra.
Dos representants camperols de Colòmbia, Fredy Rodríguez, líder camperol, i David Uribe, advocat, han estat rebuts per Esquerra. Aquests dos representants han fet una gira europea per explicar el conflicte i la violència que comporta.
L’enfrontament entre terratinents i camperols ja fa 40 anys que dura. La família Marulanda es va fer amb 25.000 Ha de propietats a l’Hacienda Bellacruz, al departament del César, per mitjà de mètodes no legals i violents.
Els terratinents volen desenvolupar ramaderia intensiva i agroindústria. Per enfrontar-se als pagesos, històricament han recorregut a forces paramilitars. La darrera onada de conflictes es va iniciar el 1996.
El balanç és de 46 camperols assassinats, 600 famílies desplaçades a la força. Alguns membres de la família propietària han hagut de respondre davant la justícia, com Carlos Arturo Marulanda, que havia estat ambaixador de Colòmbia davant la Unió Europea. Va ser acusat de comandar els paramilitars que van desallotjar 280 famílies, provocant desaparicions, tortures i assassinats, van cremar les cases i els van amenaçar de mort si tornaven. Els desallotjaments van tenir lloc quan la justícia va donar la raó als camperols sobre la propietat d’unes terres que els Marulanda reclamaven.
L’exambaixador va ser detingut i empresonat a España. Un cop extraditat a Colòmbia, la seva escandalosa excarceració va ser denunciada per Amnistia Internacional. El seu germà va ser condemnat a 18 anys de presó pel mateix motiu.
Fets similars van ocórrer a la tristament famosa Masacre de Mapiripan, on l’exèrcit va acordonar una extensa zona per impedir la sortida de la gent, mentre els paramilitars durant cinc dies van actuar impunement a la recerca d’informació sobre la guerrilla. La població va quedar a mans de criminals que capturaven, torturaven i degollaven víctimes. El govern va admetre que s’havien comès 49 assassinats.
Actualment el govern colombià vol reconèixer la propietat a diverses comunitats camperoles que van ser víctimes de la violència paramilitar i guerrillera, mitjançant la Llei de Víctimes i Restitució de Terres del 2011. De moment no hi ha hagut resultats pràctics per l’aplicació de la Llei.
Ben al contrari el darrer any, des de la promulgació de la Llei, han estat assassinats 17 activistes. Ha aparegut una nova generació de paramilitars anomenats “exèrcits anti-restitució”.
Els dos representants colombians, s’han entrevistat amb la secretària de política internacional, Elisabet Nebreda, i el president de la sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat, Miquel Carrillo. Esquerra s’ha compromès a condemnar i difondre els fets de l’Hacienda Bellacruz.
Comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat
Dos representants camperols de Colòmbia, Fredy Rodríguez, líder camperol, i David Uribe, advocat, han estat rebuts per Esquerra. Aquests dos representants han fet una gira europea per explicar el conflicte i la violència que comporta.
L’enfrontament entre terratinents i camperols ja fa 40 anys que dura. La família Marulanda es va fer amb 25.000 Ha de propietats a l’Hacienda Bellacruz, al departament del César, per mitjà de mètodes no legals i violents.
Els terratinents volen desenvolupar ramaderia intensiva i agroindústria. Per enfrontar-se als pagesos, històricament han recorregut a forces paramilitars. La darrera onada de conflictes es va iniciar el 1996.
El balanç és de 46 camperols assassinats, 600 famílies desplaçades a la força. Alguns membres de la família propietària han hagut de respondre davant la justícia, com Carlos Arturo Marulanda, que havia estat ambaixador de Colòmbia davant la Unió Europea. Va ser acusat de comandar els paramilitars que van desallotjar 280 famílies, provocant desaparicions, tortures i assassinats, van cremar les cases i els van amenaçar de mort si tornaven. Els desallotjaments van tenir lloc quan la justícia va donar la raó als camperols sobre la propietat d’unes terres que els Marulanda reclamaven.
L’exambaixador va ser detingut i empresonat a España. Un cop extraditat a Colòmbia, la seva escandalosa excarceració va ser denunciada per Amnistia Internacional. El seu germà va ser condemnat a 18 anys de presó pel mateix motiu.
Fets similars van ocórrer a la tristament famosa Masacre de Mapiripan, on l’exèrcit va acordonar una extensa zona per impedir la sortida de la gent, mentre els paramilitars durant cinc dies van actuar impunement a la recerca d’informació sobre la guerrilla. La població va quedar a mans de criminals que capturaven, torturaven i degollaven víctimes. El govern va admetre que s’havien comès 49 assassinats.
Actualment el govern colombià vol reconèixer la propietat a diverses comunitats camperoles que van ser víctimes de la violència paramilitar i guerrillera, mitjançant la Llei de Víctimes i Restitució de Terres del 2011. De moment no hi ha hagut resultats pràctics per l’aplicació de la Llei.
Ben al contrari el darrer any, des de la promulgació de la Llei, han estat assassinats 17 activistes. Ha aparegut una nova generació de paramilitars anomenats “exèrcits anti-restitució”.
Els dos representants colombians, s’han entrevistat amb la secretària de política internacional, Elisabet Nebreda, i el president de la sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat, Miquel Carrillo. Esquerra s’ha compromès a condemnar i difondre els fets de l’Hacienda Bellacruz.
Comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat