Irlanda del Nord com a metàfora
Darrerament, del Regne Unit no parem de rebre, de llegir, de sentir notícies que ens arriben d’Escòcia, país que per tants motius ens resulta ben entranyable.
I tanmateix, és oportú també fer un cop d’ull a allò que succeeix una mica més a l’oest.
A Irlanda, a la del nord, en concret, les passades festes de Nadal, van servir perquè representants de cinc partits polítics, els principals de la regió i tots ells amb responsabilitats de govern, s’asseguessin –pren nota ministre Fernàndez Diaz- al voltant d’una taula… de negociacions. L’objectiu, desencallar tres assumptes claus pel futur del país .
D’una banda, s’afrontaren dos temes simbòlics, amb forta càrrega emotiva, com són la celebració de manifestacions i desfilades -principalment les cèlebres i provocatives parades dels protestants de l’Ordre d’Orange-, i la fixació de com i quan les banderes (la britànica, principalment) han d’onejar en edificis i dependències públiques.
El tercer assumpte, de més profunditat, però, pardoxalment, no pas generador de tanta controvèrsia , girava entorn la revisió de la ferida oberta pel conflicte, i de com reparar el mal causat a les famílies de les més de 3.000 persones assasinades, en atemptats molts d’ells encara no esclarits.
Malauradament, la posició immobilista dels unionistes més radicals, que perceben qualsevol millora en la construcció d’una pau sostinguda i d’una veritable convicència entre comunitats com una amenaça als seus històrics privilegis, va acabar torpedinant l’acord final. *
Malgrat tot, s’espera que en els propers mesos s’arribi finalment a l’entesa. Sens dubte, a l’existència d’un bon clima per a l’acord, hi ajuda, i molt, la posició dialogant, flexible, oberta que adopta el govern britànic. -Serveixi com a exemple, la notícia, en dates just anteriors a l’inici de negociacions formals, de l’anunci de desclassificació de bona part dels documents que proven l’existència de guerra bruta dels governs conservadors durant els anys del conflcite.
El diàleg, l’actitud positiva cap a una resolució pacífica de conflictes mal tancats, és la via per la qual transiten el govern i la societat britànica. A Espanya, en canvi, Govern estatal, -i mitjans i organitzacions afins-, segueixen entossudidament instal·lats, en el millor dels casos, en la negació dels conflictes, i en el pitjor, en la simple i permanent repressió. Tard o d’hora, però, veurem que com els refrescants vents del Nord arriben a l’eixuta Península.
*Aquí podreu consultar la proposta d’Acord: http://www.northernireland.gov.uk/haass.pdf
I la notícia del fracàs de l’acord:
http://www.bbc.co.uk/news/uk-northern-ireland-25556714
http://www.thestar.ie/star/northern-politicians-reject-seventh-and-final-set-of-haass-proposals-38613/
Miquel Casares
Vocal de la comissió sectorial de Cooperació Pau i Solidaritat
I tanmateix, és oportú també fer un cop d’ull a allò que succeeix una mica més a l’oest.
A Irlanda, a la del nord, en concret, les passades festes de Nadal, van servir perquè representants de cinc partits polítics, els principals de la regió i tots ells amb responsabilitats de govern, s’asseguessin –pren nota ministre Fernàndez Diaz- al voltant d’una taula… de negociacions. L’objectiu, desencallar tres assumptes claus pel futur del país .
D’una banda, s’afrontaren dos temes simbòlics, amb forta càrrega emotiva, com són la celebració de manifestacions i desfilades -principalment les cèlebres i provocatives parades dels protestants de l’Ordre d’Orange-, i la fixació de com i quan les banderes (la britànica, principalment) han d’onejar en edificis i dependències públiques.
El tercer assumpte, de més profunditat, però, pardoxalment, no pas generador de tanta controvèrsia , girava entorn la revisió de la ferida oberta pel conflicte, i de com reparar el mal causat a les famílies de les més de 3.000 persones assasinades, en atemptats molts d’ells encara no esclarits.
Malauradament, la posició immobilista dels unionistes més radicals, que perceben qualsevol millora en la construcció d’una pau sostinguda i d’una veritable convicència entre comunitats com una amenaça als seus històrics privilegis, va acabar torpedinant l’acord final. *
Malgrat tot, s’espera que en els propers mesos s’arribi finalment a l’entesa. Sens dubte, a l’existència d’un bon clima per a l’acord, hi ajuda, i molt, la posició dialogant, flexible, oberta que adopta el govern britànic. -Serveixi com a exemple, la notícia, en dates just anteriors a l’inici de negociacions formals, de l’anunci de desclassificació de bona part dels documents que proven l’existència de guerra bruta dels governs conservadors durant els anys del conflcite.
El diàleg, l’actitud positiva cap a una resolució pacífica de conflictes mal tancats, és la via per la qual transiten el govern i la societat britànica. A Espanya, en canvi, Govern estatal, -i mitjans i organitzacions afins-, segueixen entossudidament instal·lats, en el millor dels casos, en la negació dels conflictes, i en el pitjor, en la simple i permanent repressió. Tard o d’hora, però, veurem que com els refrescants vents del Nord arriben a l’eixuta Península.
*Aquí podreu consultar la proposta d’Acord: http://www.northernireland.gov.uk/haass.pdf
I la notícia del fracàs de l’acord:
http://www.bbc.co.uk/news/uk-northern-ireland-25556714
http://www.thestar.ie/star/northern-politicians-reject-seventh-and-final-set-of-haass-proposals-38613/
Miquel Casares
Vocal de la comissió sectorial de Cooperació Pau i Solidaritat