Dominicana, Espanya i Catalunya
Sovint quan parlem de cooperació internacional en un context de crisis econòmica i social com l’actual apareix la reflexió “arreglem primer els problemes de casa i després mirem més enllà”. Ambdues coses no són incompatibles i la realitat és que tenim capacitat de resposta en els dos àmbits i reafirma la riquesa, maduresa i fortalesa de la societat civil catalana. Una societat que sempre ha estat compromesa en la lluita dels drets humans, la pau i la solidaritat.
Us vull parlar de la cooperació internacional a Dominicana. Us vull parlar de la necessitat de cooperació internacional amb la república dominicana on la població haitiana està sent utilitzada com a mà d'obra barata i en condicions deplorables. Els haitians practiquen la santeria i el vudú i parlen creoll. La seva majoria viuen en “bateys”, situats en les immenses plantacions de canyes de sucre, semblants als “bohíos” cubans. Poblats on l’aigua arriba una hora al dia o no hi arriba. I, no és potable. Pobles on es més fàcil beure Coca-cola i rom Brugal que aigua. Es lleven cada dia per treballar a la plantació i, el jornal té com objectiu portar un plat a taula a la seva família. Conviuen amb dominicans de classe baixa als poblats. Són catòlics, parlen castellà i tenen una manera de fer diferent. L’estat dominicà no dóna resposta a necessitats bàsiques (salut, educació, etc) als “bateys”. La població varia segons el poblat, n’hi ha fins a deu mil habitants.
Problemàtiques com l’alcohol i les drogues són ben presents als “bateys”. La situació dels joves és preocupant, viuen encara del somni americà, jugant a beisbol anhelant arribar a ser Sammy Sosa o preparant fugir en una “patera” cap a Miami. La dominicana és una societat extremadament masclista i les famílies pateixen una forta desestructuració. És una societat econòmicament fracturada, configurada bàsicament per milionaris i pobres. Podríem dir que la classe mitjana és inexistent. Aquesta estructura econòmica és poc favorable pel desenvolupament de milions d’habitants de l’illa.
La mateixa societat dominicana ha endegat ONG’s que col·laboren per millorar la vida dels haitians i dominicans però no és suficient. Des de Catalunya fa anys que d’una manera o altra, s’hi treballa directament. La missió principal de la cooperació és col·laborar, no imposar el nostre criteri. Els cooperants som passavolants.
Fa uns dies el Tribunal Constitucional espanyol va fallar en contra de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. Curiosament, van reunir-se abans de fer oficial la seva decisió a la República Dominicana, a la Isabela, on el 1492 va començar l’ocupació dels espanyols al món. Terra d’indis “taïns”, que els van rebre amb les mans obertes i de qui malauradament avui no en queda rastre i on es pot confirmar que el sistema espanyol de conquesta es basa en la desaparició identitària dels pobles ocupats.
Mireia Ferran López
Comissió Sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat
Esquerra Republicana
Us vull parlar de la cooperació internacional a Dominicana. Us vull parlar de la necessitat de cooperació internacional amb la república dominicana on la població haitiana està sent utilitzada com a mà d'obra barata i en condicions deplorables. Els haitians practiquen la santeria i el vudú i parlen creoll. La seva majoria viuen en “bateys”, situats en les immenses plantacions de canyes de sucre, semblants als “bohíos” cubans. Poblats on l’aigua arriba una hora al dia o no hi arriba. I, no és potable. Pobles on es més fàcil beure Coca-cola i rom Brugal que aigua. Es lleven cada dia per treballar a la plantació i, el jornal té com objectiu portar un plat a taula a la seva família. Conviuen amb dominicans de classe baixa als poblats. Són catòlics, parlen castellà i tenen una manera de fer diferent. L’estat dominicà no dóna resposta a necessitats bàsiques (salut, educació, etc) als “bateys”. La població varia segons el poblat, n’hi ha fins a deu mil habitants.
Problemàtiques com l’alcohol i les drogues són ben presents als “bateys”. La situació dels joves és preocupant, viuen encara del somni americà, jugant a beisbol anhelant arribar a ser Sammy Sosa o preparant fugir en una “patera” cap a Miami. La dominicana és una societat extremadament masclista i les famílies pateixen una forta desestructuració. És una societat econòmicament fracturada, configurada bàsicament per milionaris i pobres. Podríem dir que la classe mitjana és inexistent. Aquesta estructura econòmica és poc favorable pel desenvolupament de milions d’habitants de l’illa.
La mateixa societat dominicana ha endegat ONG’s que col·laboren per millorar la vida dels haitians i dominicans però no és suficient. Des de Catalunya fa anys que d’una manera o altra, s’hi treballa directament. La missió principal de la cooperació és col·laborar, no imposar el nostre criteri. Els cooperants som passavolants.
Fa uns dies el Tribunal Constitucional espanyol va fallar en contra de la declaració de sobirania aprovada pel Parlament de Catalunya. Curiosament, van reunir-se abans de fer oficial la seva decisió a la República Dominicana, a la Isabela, on el 1492 va començar l’ocupació dels espanyols al món. Terra d’indis “taïns”, que els van rebre amb les mans obertes i de qui malauradament avui no en queda rastre i on es pot confirmar que el sistema espanyol de conquesta es basa en la desaparició identitària dels pobles ocupats.
Mireia Ferran López
Comissió Sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat
Esquerra Republicana