El dia 9 de maig de 1950, gairebé cinc anys després del final de la Segona Guerra Mundial, el ministre d’Afers Exteriors de França, Robert Schuman, anunciava la proposta del seu govern de crear la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer. Allà naixia un projecte polític que cercava una marc de pau i diàleg entre les nacions europees històricament embrancades en conflictes armats. Sobre la base de la mútua cooperació en afers d’interès compartit –en aquell moment, la gestió de les matèries primeres bàsiques per fer la guerra-, es proposava edificar un projecte de convivència i ciutadania conjunta. La declaració Schuman es considera l’embrió de la Unió Europea.

Gairebé 64 anys després de la declaració Schuman, aquesta Europa somniada es troba en una profunda crisi de creixement. 28 estats formen part de les institucions comunitàries i un bon nombre d’aquests operen amb una única moneda. Però la sensació de desànim col·lectiu és profunda.

La integració econòmica (parcial i condicionada) i les reticències estatals a la unió política han generat una imatge de la Unió Europea d’espai de mercadeig d’interessos i imposicions lobístiques poc atractiu. Aquesta Unió que s’ha fet gran, encara no ho madurat prou. I cal canviar-la, des de dins.

Ens presentem a aquestes eleccions europees del 25 de maig per defensar les aspiracions del país de ser present a Europa amb veu pròpia. Però, també, aspirem a una reforma profunda de la Unió Europea. Aspirem a què la UE recuperi l’esperit fundacional de la declaració Schuman, i que retorni al camí iniciat amb l’aprovació del Tractat de la Unió Europea de 1992 –“el Tractat de Maastricht”-, se superava la dimensió econòmica de la Unió i s’introduïa el reconeixement de drets de ciutadania europeus, fora de les normatives de cada estat.

Volem una República catalana en l’Europa que somniava Schuman.


Bernat Costas
President de la comissió sectorial d'Unió Europea i Política Internacional