Nepal, Tibet i el Nord de l’Índia tremolen al sostre del món aquests dies. El terratrèmol de 7, 9 graus de l’escala de Richter i les seves rèpliques han deixat la zona devastada segons les informacions que ens arriben. Actualment no s’ha pogut accedir a zones muntanyoses remotes i, per tant, l’abast global de la tragèdia s’anirà coneixent amb el pas del temps.

Nepal és el país més afectat en pèrdua de vides humanes. Ha passat de tenir unes estructures dèbils a una situació d’emergència on les necessitats bàsiques de la població estan sense resposta (aigua, llum, sanitat, comunicacions). Caldrà la reconstrucció de tot un estat. La recuperació serà lenta i durarà anys.

El terratrèmol ha afectat a un poble invisible al Nepal, els tibetans. Són els més pobres del país. Són refugiats que han travessat la frontera amb  Xina amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida. Molts estan sense papers. A més, cal afegir-hi la mancança d’informació que ens arriba de la situació dels tibetans que actualment viuen sota domini xinès al seu país d’origen.

Les comparacions són odioses però els tibetans del Nepal viuen una situació similar als haitians de Dominicana. Són països on plou sobre mullat, on la pobresa sumada a la tragèdia natural esdevé pura misèria.

Sense la col·laboració internacional és impossible que se’n surtin el Nepal i els refugiats tibetans. La cooperació ha d’estar ben coordinada, planificada i ha d’arribar a on realment cal. No s’ha de perdre pel camí i ha d’evitar corrupcions.

Catalunya té una llarga tradició en el camp de cooperació i solidaritat. Si volem que el món miri i escolti Catalunya, a part de les ONG’s i associacions que fa anys que treballen damunt el terreny amb nepalesos i tibetans, les institucions catalanes han de prendre consciència i actuar realment davant les tragèdies al món a mig i llarg termini.

Mireia Ferran
Comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat
Esquerra Republicana