La història es repeteix. Aquesta setmana, com justament fa cinc anys, l'exèrcit israelià ha tornat a frustrar l'enviament d'ajut humanitari al poble de Gaza. El vaixell Marianne, integrant de la Flotilla de la Llibertat, que pretenia denunciar la situació de bloqueig econòmic que viu aquesta regió sotmesa a l'ocupació de l'estat d'Israel, ha estat interceptat en aigües internacionals en una acció que bé podríem qualificar de pirateria moderna. L'ajut comprenia també l'enviament de panells solars, per fer front a la manca d'electricitat que viu la zona i que s'accentuà des dels últims atacs de l'exèrcit israelià l'any passat.

El Marianne, tal com diu la nostra companya Eli Nebreda, no només portava ajuda humanitària pels 1.8 milions de palestins que viuen empresonats a la franja de Gaza, sinó que també duia esperança i suport moral a tot un poble que està patint un càstig col.lectiu tan terrible com injust. En aquest sentit, cal recordar que, a causa de l'assalt a Gaza, i segons el recent Informe de l'organització britànica Action on Armed Violence, Israel ostenta el trist honor de ser considerat, el 2014, l'Estat que més morts i ferits ha provocat, entre la població civil, per ús d'armes explosives.

Gaza no és un problema de seguretat per a Israel. Tothom que ho afirmi menteix i és còmplice d'una de les més grans injustícies que s'estan cometent al món. Estem permetent que el Govern d'Israel vulneri els drets humans i cada estat que calla i mira cap a una altra banda. L'estat espanyol no n'és l'excepció i és per això, i per tants d'altres motius, que ens cal que el nostre país tingui veu pròpia i capacitat de decidir, ben aviat, en el concert dels estats de la Unió europea, i ser un referent de la cultura de la pau.


Miquel Casares
Comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat