Unió Europea i el Món

Entrevista a Temur Iakobasvili, diplomàtic i polític georgià

“...si el poble català decideix que vol ser independent, i aquesta és la seva decisió, ho ha de poder fer, però és important que això es realitzi seguint les normes democràtiques.”

Temur Iakobashvili
Temur Iakobashvili
"Si el poble català decideix que vol ser independent, i aquesta és la seva decisió, ho ha de poder fer, però és important que això es realitzi seguint les normes democràtiques.”

Temur Iakobasvili, nascut el 1967, és georgià, politòleg, diplomàtic i polític. Va ser Ministre d’Estat per la Reintegració el 2008, Primer Ministre el 2009, i nomenat ambaixador de Geòrgia als Estats Units el 2010 . Va renunciar a aquest càrrec al 2013 en el moment del canvi de govern a Geòrgia. Des de l’any 1990 al 2001 va ser director del departament de EE.UU, Canadà i Amèrica llatina del Ministeri d’Assumptes Exteriors georgià. És cofundador de la Fundació Georgiana per estudis Estratègics i Internacionals que va dirigir del 2001 al 2008. És també cofundador i membre de les juntes del Consell Georgià de Relacions Exteriors i del Consell Atlàntic, i membre de la junta de l’Institut d’assumptes públics de Geòrgia.


SG- Primer de tot, Sr. Iakobashvili, gràcies per concedir-nos aquesta entrevista. Espero que em perdoni el meu anglès rovellat.

TI- És un plaer. No hi ha problema, el seu anglès és millor que el meu castellà, i sens dubte millor que el meu català.

SG- A Catalunya sempre hem estat profundament interessats i admiratius davant dels països que han assolit la seva independència, com es el cas de Geòrgia. D’altra banda sabem que tot i que la independència es un fet des de 1991, continuen actualment havent-hi conflictes en diferents països com a Geòrgia en les regions d‘Ossètia i Abkhasia, o bé Armènia a Nagorno Karabakh, o a Ucraïna pel que fa Crimea… Hi ha relació entre la independència d’aquest països en respecte a Rússia i els conflictes actuals?

TI- Per entendre el que està passant ara, cal una mirada més amplia i cal remuntar-nos al col·lapse dels imperis Otomà, Austrohongarès i Rus, en la primera guerra mundial.

L’imperi otomà va transformar-se en Turquia, i l’imperi Austrohongarès va desaparèixer, i l’imperi Rus es va transformar en la Unió Soviètica, per tant no va desaparèixer. El col·lapse de l’imperi Rus no va succeir fins el final de la guerra freda i la caiguda del mur de Berlín.

La Unió Soviètica va crear aquestes repúbliques dins de les repúbliques, aquests “districtes autonòmics” i es va esforçar perquè aquestes repúbliques no poguessin ser realment independents. Va aplicar la estratègia de Maquiavel, que deia: si vols controlar un país, has de tenir un trosset d aquell país. I això es el que passa amb Ossètia, Abkhasia etc..

SG- Quin és l’objectiu o els objectius que persegueix Rússia amb aquesta estratègia que vostè qualifica de maquiavèl·lica?

TI- Per descomptat vol recuperar els territoris perduts al Càucas o a Ucraïna, però a banda d’això, Rússia pateix un cas clar de crisis d’identitat, perquè no pot existir com a nació de fet. Si li preguntes a un Rus on comença i acaba Rússia, no sap que contestar. Per aquest motiu estan promovent conceptes com el Russian World o Euroasian Union.

Amb l’ocupació d’aquests petits territoris controlen els països fronterers. Per exemple en el cas d‘Ucraïna no estan interessats en annexar la regió de Donbass, el que volen es controlar el país des de dins. L’objectiu és impedir que siguin realment independents, i impedir que passin a pertànyer a qualsevol aliança que no sigui la seva (com l’OTAN o la Unió Europea). I amb aquesta finalitat utilitzen les forces militars Russes i la propaganda Russa.

SG- És cert que Rússia a arribat a repartir passaports Russos a ciutadans d’Ucraïna i de Geòrgia?

TI- Si, és exactament el que va fer a Abkhasia i a Ossetia, crear artificialment ciutadans russos repartint passaports i creant així protectorats russos dins del país.

SG- I el que passa a Nagorno Karabakh és el mateix?

A Nagorno Karabakh és diferent perquè Rússia controla tota Armènia. Controla els negocis com la producció d energia elèctrica i altres, i controlen el govern. Per això mateix els han empès a pertànyer a la Euroasian Union. També hi tenen una base militar Russa.

SG- Quin seria el camí per trobar la solució a aquests conflictes?

TI- La solució hauria de venir per la transformació de Rússia. L’economia russa té un problema sistèmic. Diem que l’economia russa està patint ara pel tema de les sancions, però fa molt més temps que pateix. Té un problema demogràfic.

Tard o d’hora assistirem a la transformació de la pròpia Rússia, i això obrirà les portes a la solució, ja que els problemes d’aquests països radica en un factor extern, que es Rússia.

El vostre procés, el català, es molt diferent perquè no teniu a dins de Catalunya un actor extern que us empenyi a voler ser o no independents

SG- Com vostè sap Catalunya està immersa en un procés cap a la independència i, ara, per primera vegada tenim majoria al parlament. Les arrels d’aquest moviment estan basades en la història, la identitat, la llengua i paral·lelament la indiferència i el rebuig en aquests últims anys del govern espanyol cap a les negociacions amb el govern català , així com la crisi econòmica que també ha acabat de precipitar el procés.

Actualment el govern espanyol no ens deixa fer un referèndum per saber si realment la majoria de la ciutadania vol la independència.

TI- Sí, ho sé, hem vist d’altra banda el referèndum a UK, a Escòcia... els referèndums sovint tenen una vesant emocional i una altra racional, pràctica. El referèndum britànic va ser molt emocional.

No sé quin tipus de referèndum plantegeu, emocional o racional?

SG -Doncs penso que intentaremfer les dues coses...:)

TI- El més important de fet quan es fa un referèndum no és si és emocional o racional, sinó que la gent hagi estat instruïda. Sigui quina sigui la decisió del poble català ha de ser una decisió informada, en un procés democràtic, sense violència.

Vosaltres teniu unes eines de les quals nosaltres no disposàvem, a nivell de diaris, xarxes socials i de comunicació en general per informar i instruir a la gent.

La gent ha de poder expressar si volen o no ser independents, que segurament ho volen per diferents motius; econòmics, de benestar social etc.. o d’altres no ho volen perquè prefereixen estar vinculats a Espanya d’una altra manera.

SG- Algun consell més en aquesta fase del nostre procés?

TI- Estudiar molt bé els altres casos d’independència i realitzar moltes negociacions i discussions amb altres països. No podeu estar sols en aquest procés... i cal negociar amb el govern espanyol perquè accepti el referèndum o la possible independència.

Finalment la independència és ser capaç de dur a terme l’elecció i la decisió de cada poble. Per exemple ara Geòrgia s està plantejant entrar a la Unió Europea amb tot el que això implica. Però ho volem fer perquè es la nostra elecció.

Per tant, si el poble català decideix que vol ser independent, i aquesta és la seva decisió, ho ha de poder fer, però és important que això es realitzi seguint les normes democràtiques.

SG- Que faria Geòrgia en el cas d’aconseguir la independència Catalunya. Ens donaria suport?

TI- No penso que Geòrgia tingués una postura proactiva en aquesta situació. Acabaria seguint l’opinió dels seus socis internacionals.


Entrevista realitzada per Sònia Galtié
Comissió sectorial d'Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana