Unió Europea i el Món

Les comunitats catalanes de l'exterior i l'aplicació del 155

Rafael Caballeria
Rafael Caballeria
Una de les conseqüències de la intervenció de l’estat a través de l’art. 155 CE ha estat el control de l’activitat de les comunitats catalanes de l’exterior, els casals catalans, d’arreu del món. Aquestes entitats, agents de la promoció i difusió de la cultura, llengua i societat catalanes en els seus llocs d’establiment, contribueixen, en sentit ampli, d’una forma totalment voluntària, a la presència i coneixement de Catalunya al món, més enllà de la limitada representació oficial.

La Generalitat ha tingut molt present sempre les capacitats i potencialitats d’aquestes entitats; a partir de la Llei de les comunitats catalanes de l’exterior de 1996, recentment modificada el 2016, ha estat donant suport i col·laborant en la seva acció. És cert que la disponibilitat pressupostària ha estat més aviat limitada, però sempre amb la voluntat de preservar les entitats i anar configurant una relació no només amb aquestes associacions en sentit col·lectiu sinó també a nivell individual amb els milers de catalanes i catalans que han emigrat, per un motiu o un altre, en les darreres dècades.

Ara l’estat espanyol es creu en el dret de valorar la seva activitat; els ajuts que reben aquestes entitats s’han vist greument afectats, fins el punt que moltes d’elles es plantegen la seva continuïtat per la manca de recursos. L’estat “aprofita” l’aplicació del 155 per intentar eliminar-les, sense cap mirament, tal com ha fet, en l’àmbit oficial, amb Diplocat o amb les Delegacions a l’exterior.

La llengua catalana “molesta”, l’ensenyament “molesta”, la cultura i tradicions catalanes “molesten”..., i l’acció exterior “molesta, i, en conseqüència, les comunitats catalanes a l’exterior “molesten”, ja que se les veus sospitoses de ser “altaveus” del procés cap a la independència de Catalunya.

Estem parlant d’uns ajuts que sumen, en total, 1 milió d’€, i que amb aquest import s’organitzen centenars de cursos i activitats arreu del món. I en un context d’acció exterior de l’estat espanyol que comporta una despesa (amb dades del 2017) de més de 120 milions per a l’Institut Cervantes, de més de 94 milions del Ministeri d’Educació per a l’ensenyament a l’exterior, o de gairebé 125 milions del Ministeri d’Assumptes Exteriors per a la cooperació, promoció i difusió cultural a l’exterior, una part del qual va a les “Casas de Cultura” que fan el mateix que els casals catalans.... Si es vol saber quin percentatge de tota aquesta acció exterior està destinada o te alguna incidència sobre la llengua o cultura catalana no cal que us hi esmerceu massa, ja us podeu imaginar el resultat.....
Cal que el nou Govern recuperi l’acció de suport amb les comunitats catalanes, n’estableixi una relació estable i un marc estratègic de cooperació que permeti no només la seva continuïtat sinó també un enfortiment de les seves estructures i xarxes. No ens podem permetre obviar un capital tant important.



Rafel Caballeria
Sectorial d'Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana
internacional@esquerra.cat