L'Estat, font de crim i impunitat
Durant les protestes per l’aniversari de l’empresonament dels presos polítics catalans aquest passat mes d'octubre, el món estava mirant cap a una altra banda i va descobrir amb espant i estupor una història que va anar més enllà de tota ficció!
Una matança cruel, la mort del periodista "oponent" Djamel Khachoggi entre les parets del consolat saudita a Istanbul (Turquia), en el que es va tallar a trossos el seu cadàver i van fer-lo desaparèixer amb àcid.
Independentment del que puguem sentir com a ésser humà sobre el final d'aquest periodista, la humanitat descobreix que un estat artificial, com molts d’altres a l'Orient Mitjà, com és el cas d'Aràbia Saudita, pot matar, decapitar i enterrar viu a qualsevol que s'atreveixi a pensar o respirar de manera diferent que la família Saud, fins i tot fora de les seves fronteres
Un cop més, sembla que la prioritat d’Occident és la preservació de privilegis, càlculs geopolítics i interessos econòmics amb l’Aràbia Saudita contra l’altra potencia regional: l’Iran. Després de l'Iraq i Síria aquesta vegada és el torn de l’Iran, després potser ho seran Pakistan, Turquia...
Continuant amb aquesta guerra eterna entre Orient i Occident, on milions de persones innocents moren cada dia sota la indiferència internacional (Líbia, Iemen, Sàhara Occidental, etc.), es prenen decisions sota l’única premissa de preservar uns interessos il·legítims i poc transparents, de forma molt poc democràtica.
Aràbia Saudita i el príncep de la corona MBS s’han salvat una vegada més de retre comptes per haver permès un crim abominable i es permeten participar a la propera cimera del G-20, on se’ls desplegarà la catifa vermella malgrat la seva sanguinària gesta.
L’estat espanyol, lamentablement no és una excepció, aquest estat que va ser un majoritàriament territori musulmà fa vuit segles i forma part de l’imaginari col·lectiu de l’època esplendorosa de l’Islam, en l’actualitat en decadència permanent i contínua, juga un paper de protector i pont entre els dos mons: el cristià i el musulmà. I es permet el luxe de jugar-hi sense tenir una base sòlida com a estat de dret.
L’estat espanyol manté una tradició molt llarga, fosca i malaltissa de relació amb Aràbia Saudita, ara permetent a aquest règim construir a la Costa Daurada un altre imperi per preservar la família reial saudita en cas d’un cop d’estat per a que pugui refugiar-se a Espanya.
Com pot afirmar l’estat espanyol, que és una democràcia exemplar i avançada, quan nega els meus essencials drets fonamentals i llibertats al poble i les institucions catalanes, i simultàniament fa negocis turbis i ofereix refugi a un règim sanguinari i primitiu com el saudi?
Com pot ser convincent o exemplar la democràcia a Espanya si no expressa els més mínim rebuig a les decapitacions de les dones saudites que lluiten pels seus drets?
El que ha ens ha ensenyat el cas Khagoggi és que necessitem una societat civil forta i potent, conscient dels seus drets i amb poder per revertir la situació que eviti que els representants polítics no condemnin el crim d'estat i la impunitat.
La Catalunya lliure i independent del futur prendrà partit i no caurà en el parany de contradiccions morals i ètiques... per que la República Catalana no serà només l'esperança per al seu poble, sinó també un referent en les relacions internacionals que no es vendrà els seus principis democràtics a canvi d’uns privilegis immorals de les seves classes dirigents .
Soraya Sough
Comissió sectorial d’Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana