Durant les protestes per  l’aniversari de l’empresonament dels presos polítics catalans aquest passat mes d'octubre, el món estava mirant cap a una altra banda i va descobrir amb espant i estupor una història que va anar més enllà de tota ficció!

Una matança cruel, la mort del periodista "oponent" Djamel Khachoggi  entre les parets del consolat saudita a Istanbul (Turquia), en el que es va tallar a trossos el seu cadàver i van fer-lo desaparèixer amb àcid.

Independentment del que puguem sentir com a ésser humà sobre el final d'aquest periodista, la humanitat descobreix que un estat artificial, com molts d’altres a l'Orient Mitjà, com és el cas d'Aràbia Saudita, pot matar, decapitar i enterrar viu a qualsevol que s'atreveixi a pensar o respirar de manera diferent que la família Saud, fins i tot fora de les seves fronteres

Un cop més, sembla que la prioritat  d’Occident és la preservació de privilegis, càlculs geopolítics i interessos econòmics amb l’Aràbia Saudita contra  l’altra potencia regional: l’Iran. Després de l'Iraq i Síria aquesta vegada és el torn de l’Iran, després potser ho seran Pakistan, Turquia...

Continuant amb aquesta guerra eterna entre Orient i Occident, on milions de persones innocents moren cada dia sota la indiferència internacional (Líbia, Iemen, Sàhara Occidental, etc.), es prenen decisions sota l’única premissa de preservar uns interessos il·legítims i poc transparents, de forma molt poc democràtica.

Aràbia Saudita i el príncep de la corona MBS s’han salvat una vegada més de retre comptes per haver permès un crim abominable i es permeten  participar a la propera cimera del G-20, on  se’ls  desplegarà  la catifa vermella malgrat la seva sanguinària gesta.

L’estat espanyol, lamentablement  no és una excepció, aquest  estat que va ser un majoritàriament territori musulmà fa vuit segles i forma part  de l’imaginari col·lectiu de l’època esplendorosa de l’Islam, en l’actualitat en decadència permanent i contínua, juga  un paper de protector i pont entre els dos mons: el cristià i el musulmà. I es permet el luxe de jugar-hi sense tenir una base sòlida com a estat de dret.

L’estat espanyol manté una tradició molt llarga, fosca i malaltissa de relació amb Aràbia Saudita, ara permetent a  aquest règim construir a la Costa Daurada un altre imperi per preservar la família reial saudita en cas d’un cop d’estat per a que pugui refugiar-se a Espanya.

Com pot afirmar  l’estat espanyol, que és una democràcia exemplar i avançada, quan nega els meus essencials drets fonamentals i llibertats al poble i les institucions catalanes, i simultàniament  fa negocis turbis i ofereix refugi a un règim sanguinari i primitiu com el saudi?

Com pot ser convincent o exemplar la democràcia a Espanya si no  expressa els més mínim rebuig a les decapitacions de les dones saudites que lluiten pels seus drets?

El que ha ens ha ensenyat el cas Khagoggi és que necessitem una societat civil forta i potent, conscient dels seus drets i amb poder per revertir la situació que eviti que els representants polítics no condemnin el crim d'estat i la impunitat.

La Catalunya lliure i independent del futur  prendrà partit i no caurà  en el parany de contradiccions morals i ètiques... per que la República Catalana no serà només l'esperança per al seu poble, sinó també  un referent en les relacions internacionals que no es vendrà els seus principis democràtics a canvi d’uns privilegis immorals de les seves classes dirigents .

Soraya Sough
Comissió sectorial d’Unió Europea i Política Internacional
Esquerra Republicana