Els armilles grogues són el símptoma d’una societat farta de ser víctima de la mala gestió d’una èlit política que no té en compte les seves necessitats.

Un estat, que obvia una i una altra vegada la voluntat dels seus ciutadans, fins i tot quan demana que l’expressin. Un exemple clar és el del vot a l’adhesió de França a la constitució europea, que va ser rebutjat en referèndum per la ciutadania, i aprovat després al parlament.

Un poble fart de no arribar a final de mes i rebentar-se a treballar, mentre l’Elisi canvia la vaixella i les copes de xampany. Sembla la Versalles de 1789. Aquest moviment ha decidit que cal tornar a pujar amb les forques per aconseguir la justícia social. L’abscés ha rebentat, i uns quants han decidit que ja no tenien res a perdre.

Ara veurem si el poble francès entra en el joc del President i es deixa convèncer pel gran Debat Nacional, o si consideren que es tracta un cop més d’un joc de mans per acabar fent el que decideixi l’executiu, per sobre dels interessos del poble.

Les preguntes al voltant de les que s’articula el debat estan prou dirigides, i queda per comprovar si tot això desembocarà en mesures reals i concretes que modifiquin les condicions de vida de les franceses i els francesos.

Serà el gran debat nacional o serà la gran farsa de la cinquena República?

I aquest símptoma, no es viu només a França, és el mateix que podem trobar a Catalunya, amb el clar sentiment d’injustícia social que ens ha portat en bona part fins on som, reforçat per l’acció d’un estat que usa i abusa sense separació dels poders executiu i judicial.

I sense anar gaire lluny, aquest també és el sentiment de molts espanyols, farts de mal viure, i de veure com les castes politiques dels grans partits i de la monarquia continuen fent funcionar impunement els engranatges de la corrupció i l’intercanvi de favors, mentre moltes persones malviuen sota el llindar de la pobresa.

Els estats estan a la deriva. Europa està a la deriva. I lamentablement, el populisme de l’extrema dreta aprofita l’avinentesa per posar-se les botes.

Abusen de la bona fe de la gent desemparada, que en un acte de supervivència vota a qui li promet una vida millor, sense calibrar el realisme o les conseqüències de les propostes que ofereixen.

És en aquests moments de crisi i de metamorfosi de la societat civil i del món polític, en el que millor s’emmarca el projecte de creació d’un estat independent català. Aquest és un bon moment, si sabem gestionar l’oportunitat, de fer néixer un nou sistema, on no tinguin lloc els privilegis, sinó la justícia i l’assoliment d'uns mínims per a tothom, amb uns recursos públics que estiguin realment al servei de les persones, per a tots els catalans i les catalanes, independentment del seu origen i la seva ideologia.

Perquè amb honestedat, esforç i acceptació de les diferències, aquest món millor es pot construir, sens dubte.


Sònia Galtié
Comissió sectorial d'UE i Política Internacional
Esquerra Republicana