El poble de Belarús està despertant... després de 26 anys d’autoritarisme, sembla que les ciutadanes i els ciutadans d’aquest país han dit prou. El detonant ha estat l’evidència de la falsificació, una vegada més, del procés electoral del passat 9 d’agost.

I perquè ara, si ja fa anys que les eleccions en aquest país estan fetes a mida per mantenir el règim?

Fa 26 anys que qui s’ha volgut dedicar a la política, divergint de les idees de Lukashenko, ha hagut de fugir del país, per no acabar a la presó, o acabar a seques. També és cert, que qui no es dedicava a la política, podia viure tranquil.

Però aquí ve el tema, la política, o la fas, o te la fan deia en Joan Fuster. I quan te la fan prou malament com perquè la vida es torni molt difícil, és quan es generen les condicions perquè les persones decideixin reaccionar. La suma de la crisis econòmica que fa temps que viu el país, més la gestió catastròfica de la COVID que ha fet Lukashenko, han fet que unes eleccions trucades fossin ja la “gotassa” que fa vessar el got.

Si mirem la diàspora importantíssima de bielorussos marxant cap a Europa aquests últims anys, ja era un senyal clar que les coses anaven malament. Marxar sense dubte, és una manera de queixar-se en silenci. Però segurament ni el mateix Lukashenko s’esperava aquesta reacció ciutadana, ni el Kremlin pensava que un territori tant controlat com Belarús pogués revoltar-se d’aquesta manera.

Darrerament a Putin li creixen els problemes, i cada cop se li fa més difícil mantenir l’ordre i la seva influència en els territoris de l’ex unió soviètica. Ara bé, hi ha com a mínim dues coses que no pot permetre de cap de les maneres: la primera és que un poble en revolta acabi guanyant (perquè l’home fort només pot ser ell), i la segona -i no menys important- és permetre que la UE tingui influència en el que està passant allà.

Per tant, això ens fa pensar que Lukashenko li fa nosa, perquè el Kremlin és conscient que haurà de convocar eleccions (abans que sigui la UE qui ho exigeixi), però haurà de substituir a l’actual dictador, per algú que doni una altra imatge, i alhora continuï sent el braç executor de la política del Kremlin en totes les seves facetes geopolítiques.

La cerca del substitut o substituta ja ha començat, i potser fins i tot ha acabat, aviat ho sabrem.

Nosaltres, Esquerra Republicana, defensem i defensarem els drets humans, civils i polítics i denunciarem els abusos que es cometin contra el poble, que ha de poder escollir democràticament qui el governa.

Hi ha valors que no poden variar en funció dels interessos. Sinó, estaríem perduts.

Sònia Galtié
Comissió sectorial d'UE i Política Internacional
Esquerra Republicana