El passat 9 de novembre, el govern de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD) va emetre un comunicat en el qual explicava al Consell de Seguretat de Nacions Unides i la comunitat internacional la situació que s’estava vivint al Guerguerat, al sud-oest del Sàhara Occidental, els posava en alerta i exposava les seves possibles conseqüències. Una situació que no era exclusiva, sinó que es repetia com cada any per aquestes dates, però van percebre una pujada de to en la provocació.

Quatre dies més tard, el dia 13, l’exèrcit del Marroc va entrar a la zona del Guergerat per trencar el bloqueig dels manifestants i formar un passadís per facilitar el pas de tot tipus de vehicles en la franja que separen la duana marroquina amb República Islàmica de Mauritània. La resposta del Front Polisario va ser denunciar aquests fets davant del Consell de Seguretat de Nacions Unides, enviar efectius militars a prendre posicions davant un eventual enfrontament armat, i anunciar la represa d’hostilitats.

La bretxa del Guerguerat és, en sí mateixa una violació de les clàusules de l'Acord Militar Nº1 signat pel govern de la RASD i el Regne del Marroc l’any 1991. Un fet que va dur al govern de la RASD a declarar que la irrupció de qualsevol element marroquí, ja fos militar, de seguretat o civil, en aquesta zona alliberada del seu territori, coneguda com a "zona de separació", seria considerada una agressió flagrant a la que la part sahrauí respondria en legítima defensa de la seva sobirania nacional. Aquesta situació suposaria la fi de l'alto el foc i l'esclat d'una nova guerra a la regió.D’això ja fa 30 anys, i les irrupcions han estat constants i repetides.

Fa massa anys que els sahrauís estan en una situació de desemparament per part de l’estat espanyol, de la Unió Europea i de les Nacions Unides. Després d’anys d'incompliment constant de les resolucions de Nacions Unides per part del Regne del Marroc, desenes de civils sahrauís van decidir manifestar-se pacíficament des del passat 21 d’octubre, bloquejant la carretera que creua la bretxa del Guerguerat i que diàriament utilitzen camions de mercaderies que entren i surten sense cap control per part de cap autoritat civil ni per part de la Missió de les Nacions Unides per el Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO).

El poble sahrauí fa 45 anys que espera el compliment d’uns acords, entre ells un referèndum pactat per poder determinar-se com a estat independent del Regne del Marroc. 45 anys veient com se’ls emporten els pocs recursos que els dona aquella terra, com la pesca; 45 anys de provocacions, de menystenir-los, d’arraconar-los en campaments, de no possibilitar-los un creixement en infraestructures vitals, de limitar-los la tramitació de documents, de no deixar-los decidir.

Desitgem que aquesta reacció inesperada del poble sahrauí agafant les armes i dient rotundament “prou”, serveixi per despertar les responsabilitats de les institucions implicades per resoldre una situació conflictiva que havia estat mantenint-se durant molts pacíficament. Fem arribar el nostre suport a la RASD, perquè en primer lloc aconsegueixin una pacificació del conflicte i, per fi, puguin determinar-se com a poble independent d’aquell que els ofega.

Gemma Aristoy

Membre de l'executiva de la comissió sectorial de Cooperació, Pau i Solidaritat d'Esquerra Republicana