Cooperació Pau i Solidaritat

Afganistan: la protecció internacional de les persones refugiades és un dret

Afganistan: la protecció internacional de les persones refugiades és un dret
Afganistan: la protecció internacional de les persones refugiades és un dret

L'índex de reconeixement d'asil a Espanya segueix molt allunyat del 33% que trobem de mitjana europea. El 2020, l'Estat espanyol va concedir només el 5% de les sol·licituds d'asil mentre, a l’Afganistan, la vida de milers de persones es troba greument amenaçada i no tenen lloc on buscar refugi.

Molts mitjans de comunicació i entitats catalanes han posat l’accent especialment en la situació de les dones i nenes afganeses que s’han quedat soles sota el règim talibà, i la condició de vulnerabilitat en que s’enfronten. Per exemples com aquest, és important tenir una mirada feminista envers la legislació internacional, ja que, habitualment, és interpretada des d'un punt de vista masculí.

Tal com explica la jurista Carmen Miguel Juan a refugiadas: una mirada feminista al derecho internacional (2016):

 “Els procediments s'han modelat sobre la presumpció que qui sol·licita protecció internacional és un home políticament actiu perseguit per l'Estat, per la qual cosa difícilment contemplen les experiències de persecució de les dones que es donen en l'esfera privada per agents no estatals, “despolititzant” determinats tipus de violència (com la violació, l'explotació sexual, el matrimoni forçós, la mutilació genital o l'esterilització forçosa). Aquesta necessària revisió ens mostra que el dret internacional de les persones refugiades no respon a les particulars necessitats de protecció de les dones i que les seves peticions d'asil es rebutgen en major mesura que les dels homes.” Per tant, és imprescindible facilitar l'accés al dret d'asil a les dones i al reconeixement de la seva condició de refugiades o de beneficiàries de protecció subsidiària.

Segons el document de l’ “Operación Antígona”, l’operatiu d'arribada i acollida de les persones evacuades de l'Afganistan a Espanya, realitzat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions - que té un pressupost de 400 milions d'euros - totes les CCAA, excepte Canàries, estan acollint persones traslladades des de l'Afganistan, i s'ha assignat plaça a gairebé 1.700 persones de 320 famílies a tot l’Estat. La majoria de les persones afganeses evacuades ha vingut amb la seva família, gent molt jove amb l'edat mitjana de 22 anys, i gairebé un 30% són nens i nenes de 10 anys o menys.

A Catalunya, segons l’ “Operación Antígona”, s’hi han traslladat 208 persones afganeses amb el Sistema de Protecció Internacional, que tindran l’itinerari normatiu gestionat per diverses entitats. És a dir, una primera fase d’acollida de 6 a 9 mesos, on s’allotjaran en diferents centres  i es posaran al seu servei diversos recursos; i una segona fase amb ajudes de suport en necessitats bàsiques i centrada en que aconsegueixin certa autonomia.

Habitants d'un poble d'Afganistan durant una programa de distribució d'ajuda humanitària
Foto: Habitants d'un poble d'Afganistan durant una programa de distribució d'ajuda humanitària 

A l’Estat espanyol hi ha moltes persones afganeses beneficiàries de protecció internacional que han sol·licitat l’extensió familiar que permet la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària. Aquesta llei, preveu que aquestes persones puguin portar la seva família, és a dir, gent que ha estat anys fent tràmits i reunint documentació en unes circumstàncies molt complicades. De fet, tenim coneixement que moltes d’aquestes famílies van anar cap a l’aeroport de Kabul i no van tenir l’oportunitat de ser evacuades. Les imatges terribles de la violència envers la població civil afganesa, que estava fora i dins de l’aeroport, van donar la volta al món.

Des de diversos àmbits d’Esquerra Republicana hem estat treballant molts dies incansablement per recollir llistats de persones, proporcionats per entitats afganeses presents a l’Estat Espanyol i Catalunya, i fent-los arribar als ministeris corresponents per a la gestió urgent de l’evacuació de les seves famílies. L’enorme majoria de les persones s’ha quedat allà, gent que portava dies sense menjar i dormint al carrer; criatures, gent gran, dones embarassades. Totes aquestes persones s’han quedat oblidades per els països que van decidir evacuar els seus nacionals i poca gent més. Mentrestant, aquí, a Catalunya, les seves famílies tenen els cors trencats en saber que els seus éssers estimats no han pujat a un avió i no han tingut la més mínima oportunitat.

Urgències

L’Estat espanyol ha de garantir a la població afganesa – i la de qualsevol altra nacionalitat - poder demanar protecció internacional en les seves ambaixades i consolats d’arreu del món. Hi ha vies legals i segures d’accés al territori espanyol a través de l’article 38 de la llei d’asil 12/2009, i que no s’apliquen per manca de voluntat política; així també ho determina el Tribunal Suprem en la seva sentència del 15/10/2020.

És urgent que l’Estat espanyol promogui - a la Unió Europea - corredors humanitaris i vies segures per a acollir a la població civil afganesa. En aquest sentit, una de les esmenes que Esquerra Republicana va fer als pressupostos generals de l’Estat va ser aprovada amb una partida de 4 milions d’euros per cofinançar aquest corredor humanitari. El Parlament de Catalunya ja havia aprovat anteriorment una partida en aquesta línia a instància d’entitats com Stop Mare Mortum.

Hem d’impedir que el Consell Europeu faci el mateix que va fer l’any 2015 amb les persones refugiades provinents de Síria tot tancant fronteres i pagant a tercers països perquè impedeixin la mobilitat humana. Diem prou!

Benvingudes refugiades, obrim fronteres!

 


Maria Dantas

Membre del Congrés dels Diputats per Esquerra Republicana

Omar Noumri 

Alcalde de Castelló de Farfanya i membre del Grup de Treball d'Orient Mitjà i Nord d'Àfrica d'Esquerra Republicana