Malgrat les declaracions entre Xi Jinping i Putin sobre una relació d'amistat "sense límits" a principis de març, la invasió d'Ucraïna ha mostrat una Xina desprevinguda per la nova situació. En aquest sentit vam poder veure que l’ambaixada xinesa organitzava vacunacions a Kharkiv al moment de començar la invasió, totalment desconeixedora de les intencions russes. Preocupada pel seu principal pol de conflicte, la part xinesa es va afanyar en separar el cas ucraïnès amb el de Taiwan mentre que, per la seva part, el govern taiwanès liderat per Tsai Ing-Wen es va bolcar a donar suport a Ucraïna.

La posició incòmoda de la Xina ha estat evident. Després d’un primer dia de declaracions erràtiques, la visió pragmàtica s’ha imposat i el posicionament ha acabat sent el de donar suport a la integritat territorial d’Ucraïna i l’oposició a les pulsions separatistes del Donbass, alhora que no condemna la invasió. És cert que la Xina ha aplicat tota sanció necessària per complir amb les seves obligacions dins el sistema financer global, però alhora ha lligat el seu discurs a la crítica de l’expansió de la OTAN cap a l’est.

Cal tenir en compte que la política exterior de Xina la podríem entendre com la cerca de l’estabilitat, de la defensa de la seva integritat territorial i de la lluita per establir un sistema internacional que posi el país al centre. En aquest sentit, els resulta molt incòmode la inestabilitat en una regió clau per la projecció de la Xina en el seu projecte de la Franja i la Ruta, l’enfortiment del bloc occidental i l’ús del separatisme com una eina pel canvi de fronteres.

No obstant, una derivada d’aquest conflicte està sent el de deixar la Xina com un dels pocs actors neutrals capaç de negociar i posar seny. A més, la fugida d’empreses està permetent l’entrada de molts dels seus productes i serveis a Rússia, on poden aconseguir ràpidament grans quotes de mercat i substituir moltes multinacionals americanes.

Un altre aspecte positiu per la Xina ha estat la tensió que aquesta invasió ha suposat per algunes relacions històriques d’amistat de Rússia amb països com la Índia o Vietnam. En ambdós casos aquests països s’han posat de perfil, doncs les seves bones relacions tant amb Rússia com amb els EUA els porta a una difícil gestió de les expectatives d’ambdues parts.

Una tercera repercussió amb una magnitud que encara està per veure serà la capacitat de penetració de la influència xinesa a la regió centre-asiàtica. Hem pogut veure com el Kazakhstan rebutjava enviar tropes a Ucraïna malgrat fa escassos tres mesos Rússia si que les enviava a aquest país per reprimir les revoltes de gener. Està clar que s’obre un període d’incertesa on encara desconeixem quina capacitat tindrà Rússia de seguir sent una potència realment capaç de dictar els esdeveniments de la regió.

Finalment tornem al cas de Taiwan. Buscant l’equilibri entre la lluita per la integritat territorial i la cerca de l’estabilitat, l’opció d’una intervenció militar sempre ha estat sobre la taula, tot i que poc probable mentre Taiwan no busqués el reconeixement de la seva independència. Després del conflicte a Ucraïna però, les possibilitat d’aquesta intervenció s’han reduït encara més.

Si bé és cert que acabem d’entrar en un món més dur i violent del que estàvem acostumats, la reacció dels països de la OTAN ha demostrat que davant d’una acció deliberada la capacitat de resposta del bloc occidental és encara contundent i decidida.

A més a més, un aspecte de la guerra que aquest conflicte ens ensenya és que les estratègies sobre el paper poden fracassar estrepitosament quan es contraposen amb la fricció del combat. Malgrat puguem veure gràfics de despesa en defensa comparada o de nombre d’efectius on sens dubte la Xina assoleix uns nombres amenaçadorament superiors, la capacitat de resposta d’un exercit professional taiwanès específicament dissenyat pel sol propòsit de la defensa contra aquesta Xina pot provocar un cost immens i impossible de gestionar.

Reduir l’amenaça de la guerra és sempre una bona noticia, però també s’ha de tenir en compte que la incapacitat de les parts de trobar una resolució al seu contenciós enroca encara més la situació i, a llarg termini, amb un context diferent podria esclatar encara amb més força per la manca de progressos. De moment la promesa de Beijing de posseir Taiwan el 2049 sembla més difícil que mai.

Les conseqüències que la guerra d’Ucraïna tindrà per l’entorn de l’Àsia-Pacífic canviaran i maduraran doncs el conflicte encara evoluciona. Aspectes com un major militarisme dels governs i les societats o el reviscolar de conflictes territorials com les illes Kurils que reclama Japó aniran aflorant i assentant a la regió. Si destaca una característica de l’Àsia és la diversitat i disparitat de polítiques que cada nació adopta i, per tant, serà una regió on veurem com un món canviant va provant nous experiments i trobant noves solucions.

Andreu Criquet

Comissió Sectorial d'UE i Política Internacional
Esquerra Republicana