La crisi econòmica mundial del 2007 sorgida, entre altres variables, de la crisi del deute immobiliari dels Estats Units va tenir un impacte desigual en les economies mundials. L’impacte més sever es va notar al món occidental i en les economies més desenvolupades i gairebé va passar de llarg a l’est. La nostra economia se’n va ressentir especialment i va donar lloc a una crisi de quasi 10 anys. La resolució d’aquesta crisi, en gran mesura, va significar una substitució de deute privat generat pels bancs que havien finançat inversions sub-òptimes per deute públic via la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, altrament coneguda com la Sareb.

La Unió Europea es va veure fortament afectada per la crisi global. La crisi europea del deute sobirà es desencadena per la impossibilitat d’assumir el deute d'economies com la de Grècia, Portugal, Espanya o Xipre sense l’ajuda del Banc Central Europeu o el Fons Monetari Internacional.

Paradoxalment la profunda crisi econòmica, demanava noves solucions de governabilitat i desembocava en la creació de nous mecanismes de cooperació a nivell europeu, com la Unió Bancària Europea. Per alguns, aquell moment, va ser llegit com un moment fundacional d’una Unió Europea que s’integrava encara una mica més.

La pregunta que sorgeix llavors és; podem esperar que la propera crisi econòmica tingui conseqüències de cara a la governabilitat? Sabrà la Unió Europea navegar-la amb les estructures actuals o avançarà en la seva integració?

Actualment, ens trobem en una doble cruïlla.

(1) Primer, una crisi econòmica incipient:

Aquesta crisi està generada pels efectes de l’aturada econòmica provocada per les mesures de prevenció de la Covid-19 i la paralització de l’activitat productiva així com per un augment de la inflació, que es reforça a Europa, de manera molt desigual, també per la pujada dels preus de l’energia. De la mateixa manera, la inflació ja té conseqüències en la pujada dels tipus d’interès, després d’una dècada de mínims històrics.

(2) Segon, una crisi institucional i social global.

Observem com l’extrema dreta guanya terreny a nivell global de la mà d’altres fenòmens com l’augment de la desinformació:

• L’antipolítica s’ha consolidat juntament amb una regressió de drets civils i socials a països com Polònia o Hongria. Aquesta tendència es confirma també, malauradament, a l’Italià de Georgia Meloni
• El Regne Unit es va veure avocat al Brexit després d’una campanya impulsada per forces conservadores, nacionalistes i nostàlgiques de la “grandesa” colonial.
• Als Estats Units, per l’alarma de molts, va estar molt a prop de reeixir un cop d’estat després de les eleccions del 2021.
• Al Brasil, com a molts altres llocs, s’han patit campanyes de deslegitimació de rivals polítics per la via judicial amb la connivència de mitjans de comunicació amb agendes conservadores.
• La pèrdua de legitimitat de les institucions multilaterals i els valors democràtics és una tendència que creix a escala global.

En el marc d’aquesta doble cruïlla, ens trobem amb l’erupció d’un conflicte armat a Europa que ens transporta a un escenari de guerra entre estats, un escenari que no s’havia viscut des de la Segona Guerra Mundial, un paradigma de guerra clàssic estat-estat, que no s’expressava a Europa en aquesta escala des del segle passat.

Com als anys 90 als Balcans, d’alguna manera, el projecte de pau i estabilitat de la Unió no ha estat capaç de generar les condicions per evitar una escalada bèl·lica al continent.

Aquesta nova crisi amb components polítics i econòmics, és una nova oportunitat per la creació d’uns interessos compartits que ens portin a entendre Europa com a un actor geopolític que expressi interessos propis en un món multipolar.

Cal imaginar una Europa capaç de generar els mecanismes que permetin assegurar la pau, des de la diplomàcia i des del respecte als valors del diàleg i l’entesa i la defensa dels drets humans i civils.

En aquest sentit, cal pensar a mig termini i imaginar una Europa caminant cap a una transició energètica verda amb criteris de justícia energètica, més que justificada davant de la crisi climàtica.

Cal imaginar una Europa capaç de generar els mecanismes que permetin gestionar la crisi econòmica que s'aproxima amb criteris de justícia social, reforçar les competències en la defensa dels serveis i polítiques públiques redistributives i universals.

Cal imaginar una Europa que permeti reforçar les institucions democràtiques, el respecte a la diversitat i a la llibertat d’opinió i expressió, i que reforci les institucions de govern multilaterals.

Ignasi Centelles

President d'Esquerra Brussel·les