Ja han passat vora trenta anys d'ençà que la política exterior i de seguretat dels estats ha deixat d'estar marcada per un món dividit pel bloc de l'est, prosoviètic i comunista o socialista, i el bloc pro-oest que promou el capitalisme. En el món acadèmic es vaticinava que la caiguda d'aquest enfrontament bilateral donaria pas a un sistema mundial basat en el multilateralisme heterogènic.

S'ha d'entendre que un món multilateral no es construeix d'un dia per l'altre i que calen noves idees no viciades per mentalitats antigues. És per això que és interessant observar l'auge de les idees de la política internacional feminista, essent Suècia el primer país que va adaptar aquestes idees per posar les bases d'una nova manera de fer política exterior sota la ministra d'afers exteriors, Margot Wallström, el 2014.

Són noves, però, les reivindicacions feministes en diplomàcia i política exterior? El seu naixement es remunta al primer Congrés Internacional de Dones per la Pau, el 1915. En aquell any, més de 1.100 pacifistes de dotze països es van reunir a la Haia, als Països Baixos. Les seves reivindicacions incloien la fi de la Primera Guerra Mundial, l'establiment d'una Cort Internacional de Justícia (que ara té la seva seu a la Haia), el control mundial del comerç d'armes i la igualtat de drets per a totes les persones. La violació massiva va ser denunciada com una arma de guerra il·legítima. Es pot dir que són postulats que possiblement sonaven utòpics en el moment i l'època, però que avui dia són de sentit comú, tot i que en alguns casos encara va costar anys i decennis de feina per arribar-hi. Un cop Suècia hagués fet el pas el 2014, d'altres països varen subscriure els postulats feministes en política exterior, entre ells Espanya i Mèxic. Des d'una posició d'observadora no quedava molt clar si hi havia el perill que aquest nou concepte esdevingués una manteta superficial per donar un toc “progre” a un àmbit de la política profundament marcada per estructures de protocol heteronormatiu i més aviat arcaic -i fins i tot una nova eina al servei d'un nou colonialisme d'idees-.

Malgrat aquest bon precedent, segons la Societat Alemanya de Nacions Unides (DGVN en les seves sigles alemanyes), avui dia, en taules de negociació de pau de 100 participants, només al voltant de deu són dones. Seguim molt lluny d'incloure les dones en els processos de pau en condicions d'igualtat.

És per tot això que és interessant analitzar l'entrada amb força d'Alemanya en aquest escenari, perquè es dibuixa una nova seriositat en l'impuls de la política exterior feminista: amb el nomenament d'Annalena Baerbock (die Grünen) com a ministra federal de política exterior, el país nord-europeu va apostar de ple per aquests postulats, els quals varen ser posats a prova de seguida quan la nova ministra es va haver de reunir d'urgència amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov el gener de 2022, amb l'escenari d'una imminent invasió russa d'Ucraïna. Analitzant les imatges posteriors de la reunió, Lavrov semblava estar sorprès per la determinació de la nova ministra, possiblement, esperava una representant més aviat tímida d'un executiu post Merkel feble.

Diverses veus crítiques han qüestionat que un posicionament ferm davant d'un agressor com Rússia pugui arribar a través del feminisme, suggerint que aquest és un moviment que evita els conflictes i que només dona resposta a problemes d'una minoria. Ans al contrari, sembla ser, que la ministra està convençuda de la necessitat d'una acció exterior feminista. En aquesta mateixa línia, recentment també s'hi ha sumat el ministeri federal de cooperació. A principis del mes de març de 2023, la ministra Baerbock i la ministra federal de cooperació, Svenja Schulze (SPD), varen presentar les noves línies d'impuls i directrius de la política exterior feminista alemanya, primer davant de l'executiu i posteriorment en roda de premsa. Amb això ja hi ha dos ministeris adherits a aquests postulats.

Cal dir que al voltant d'aquesta política s'ha generat un ecosistema de pensament del qual destacaria el molt influent Centre for Feminist Foreign Policy (CFFP) i la seva cofundadora Kristina Lunz.

Referent als continguts de les noves directrius de política exterior feminista, Antonia Baskakov, de l'organització de desenvolupament “ONE” i especialista en política exterior feminista, exposa en una entrevista que les dones són el grup marginalitzat més gran del món i que la política exterior feminista es proposa canviar aquesta realitat. Destaca que és fonamental incloure sistemàticament membres de grups marginalitzats en mecanismes de presa de decisions, i que les polítiques de seguretat han de deixar enrere l'enfocament purament militar i tenir en compte cada cop més factors de risc a la seguretat com la fam, les malalties o les conseqüències de la crisi climàtica. És mitjançant aquests temes, diu, que cal defensar millor els interessos dels grups marginalitzats, però també millorar l'estabilitat i seguretat en general.

Claudia Ziller del think-tank SWP predica que les línies magistrals de la política exterior feminista toparan fortament amb interessos consolidats i amb maneres de fer tradicionals. Però és justament, diu, on es visibilitzarà el conflicte entre velles i noves maneres de fer i això crearà una finestra d'oportunitat per a revisar punts claus de la lògica de la política exterior convencional.

Fins i tot sectors de la CDU/CSU, partit conservador i líder de l’oposició a Alemanya, veuen oportú apostar per donar aquestes noves bases a l'acció exterior. Thorsten Frei, secretari parlamentari del partit, exposa que és important donar suport a la defensa de les dones al món i que per això cal adoptar un punt de vista femení en la política exterior. Alhora, critica que, si bé el govern federal subscriu aquests postulats, encara els posa en pràctica massa poc. És sobretot en la revolució de les dones a l'Iran, diu, que el govern federal no fa prou pressió sobre el règim dels mullahs.

A casa nostra potser és temps que comencem a iniciar converses al voltant d’aquest tema: es pot dir que la política exterior feminista fa bandera d'uns valors que el nostre partit ja ha defensat des de sempre? El moment es presta a participar encara més en xarxes de debat internacional i ser-hi presents amb idees de procedència catalana i de fons republicanes, és imprescindible.

Marie Kapretz

Vocal d'Alemanya a l'executiva de la Comissió Sectorial d'UE i Política Internacional d'Esquerra Republicana